secta

encuriosit

vaig anar a buscar la gàbia dels déus

tot n'era ple

i tothom en parlava tant i tan bé
era allà

lluny 

brillava com un diamant

al turó d'ambre
quan t'hi atansaves

havies d'apartar la mirada
per no enlluernat-te

el camí era una piuladissa d'ocells

fent primavera coral

tot olorava a magnòlia i ginesta

a trossos romer i gessamí

una bellesa que embriagava

més que cap esperit

en arribar s'obrí una porta excelsa

de silenci sospitós

ja m'hi vaig trobar dins

pres a la gàbia

tot era negre i els afores allunyats

tot era silenci i pudor de clos

els demanava

que no em confonguessin

que era molt lluny de ser cap déu

no van comentar paraula

ni respondre res
els déus no s'hi entretenen

amb presoners beneits

la por em va brollar per tot

sentí que m'amputaven els somnis

que m'extirpaven la memòria

reclòs per sempre en un sempre llarg

amb futur de privacions i esclavatge

sense més esperança que morir