pluja

I

el llamp perillós com és 
no dona temps a l'espant
l'inofensiu tro
inunda la nit de por

II

sóc a recer de la pluja
oint els regalims de les canals
copejant el pedrís
els so monòton de cabdal
em bressola tots els possibles

III

un ruixat de nit oblida tota la secada
quan llevi el dia veuré créixer el verd
com si hagués estat sempre allà
com si palla i pols fossin d'un altre món

la vida sempre viu
es recupera sempre
sense pensar si li convé

IV

avui la nit tòrrida ens dona treva
ens haurem de tapar els peus amb els llençols
un horitzó de trons eixorda el paisatge
els llamps dibuixen la metàl·lica línia de cel
flaixos que fan instants de dia en plena nit
l'espectacle és magnífic però la por em tanca

a recer de la pluja sota el llençol de fil