Dickinson

vivia aïllat com ella
en una casa com la seva
envoltat d'una natura
com la que descriu 
amb les mateixes abelles
i abellots prests a brunzir
els pit-roigs i pardals
teixint els seus nius
amb els seus escrits
senglars i cabirols
fugint amb el meu crit
per defensar les margarides
llebres i talps fent la seva
omplint de forats el prat
d'on els cucs emergeixen
per olorar les tempestes

un segle llarg ens separa
un idioma enrevessat
que intento desxifrar

amb els pretext
de llegir-la i entendre-la

no hi són les cartes

que hauríem bescanviat

les opinions creuades

no han sortit del tinter

i no es van cremar

en el dia del seu final

sense cap judici diví