entropia

 u

permeteu-me que m'esplaï en l'entropia
a mitges entre la física i la filosofia
nega de rel tota teologia
i les seves estupideses

dos

doncs sí germans humans
un físic té el dret i la llibertat
de negar la teologia
un teòleg té la llibertat i el dret
de negar l'entropia
el físic viurà la seva creença
sense gaire trasbals
el teòleg no podrà fer-se un te
sense contradir la seva estupidesa

tres

a tots els creients
desitjar-vos una bona vesprada
i dir-vos que
potser hi hagué un déu
si hi fou
durà infinitament menys que un llamp
després tot és camí d'entropia

quatre

si hi hagué un déu
durà infinitament menys que un llamp
a partir d'aquest dubtós inici
tot quedà a mercè de l'entropia
que a poc a poc tot ho desendreça
no busqueu morals ni litúrgies
no adoreu sagrades formes
ni fills de mares absurdes
d'aquell atàvic inici
ni el Hubble ni el Webb
no en trobaran vestigi
per moltes bes que geminin

cinc

l'entropia viu en els sistemes
un sistema és relació d'energia i matèria
tots els sistemes són oberts

no se'n poden estar
d'intercanviar energia i matèria
amb altres sistemes oberts

per desig que hi posin
i teologia que resin
l'entropia és la responsable
de la decadència dels sistemes

sis

la vida és energia i matèria
el temps és irreversible
la vida és una bella manera
d'alentir l'entropia

set

l'entropia és la lluita

del desordre contra el temps
i demostra que el temps és irreversible
somiar en una màquina del temps és teologia

vuit

un sistema és la relació
entre energia i matèria
tots els sistemes són oberts
perquè energia i matèria
transita entre ells
diuen que l'univers
és l'únic sistema tancat
que no intercanvia amb l'exterior
perquè no hi ha exterior a l'univers
per tant no hi ha sistemes tancats

nou

quan els savis diuen
que l'univers és l'únic sistema tancat
fan més teologia que ciència

deu

la ventada d'aquesta nit ha escampat
milions de fulles caigudes a la tardor
barrejades de brutícies de tota mena
enmig van els meus records voleiant
pels racons escampats de la comarca
l'entropia els desendreça fins l'oblit
la irreversible entropia els anihila
i amb ells cada vegada més a mi

onze

els nostres móns

petits o immensos
són sistemes oberts
on matèria i energia
interaccionen regides
per la termodinàmica
demostrada i certa
com la terra rodona
i molt més antiga
que tots els seus déus

dotze

un sistema és la relació
entre energia i matèria
tots els sistemes són oberts
perquè energia i matèria
transita entre ells
diuen que l'univers
és l'únic sistema tancat
sense intercanvi amb l'exterior
no us enganyeu pas

l'univers no té exterior

no hi ha sistemes tancats

tretze

de sistemes n'hi ha un munt
xifres amb cents de números
inabastables per cap magí
tots i cada un dels sistemes
sofreixen l'entropia en silenci
l'entropia mata els sistemes

catorze

l'entropia és desordre
si el sistema és mort
el desordre és caos
si el sistema és viu
el desordre és malaltia
si el desordre domina
acaba en col·lapse i mort
la vida és lluita perduda
per alentir l'entropia

quinze

l'entropia cavalca amb el temps
la vida és un sistema de sistemes
que saben alentir l'entropia
la mort és el triomf de l'entropia
com el temps és irreversible
la mort és irreversible

la mort desboca l'entropia
digueu això als vostres capellans
que no us enganyin la ignorància

que no aprofitin la vostra por

mar

descobriràs que no hi ha cel
que només és mar
que per casualitat tots dos són blaus
que l'eternitat és innecessària

com el sofriment
perquè sí ets feliç en una estona de mar
no necessites cap cel etern

eres

eres les meves festes
amb algunes ganyotes
eres les meves alegries
amb alguna llàgrima tendra
potser res no era perfecte
però tot era millor

sol

I

fart
d'estar sol
de viure sol
de plorar sol
de descobrir sol
de viatjar sol
de perdre sol
sempre sol
com nàufrag accidental
en illa urbana

II

fart
de patir sol les festes de veïns insomnes
de conduir sol enmig d'embussos tercermundistes
de fer sol inacabables cues als caixers de súpers
de triar sol les menges que compro

de menjar sol els tres àpats de cada dia 

d'anar sol en un metro ple de gent i olors
d'esperar sol a la sala d'espera del metge
d'escoltar sol les converses de companys de feina
d'omplir sol l'avió que m'allunya d'aquí
de perdrem sol en el paradís d'allà

III

fart
de festejar sol
de cantar sol
de ser sol en el dol

IV

fart

per damunt de tot

de veure de com de bé m'hi emmotllo

alenada

hi ha una mort sencera
esperant-me més enllà del cementiri
va escortada de xiprers
de bellesa altiva i paciència eterna
va coronada de lliris i crisantems
que la coloren amb irisats arcs

li guardo la por de la supervivència
la defujo amb drogues d'anestèsia
però sé que desitjo aquesta mort
amb la incoherència de sempre
potser per si en algun racó seu
encara hi trobo una alenada teva

reis d'orient

més de mags que de reis
més adoradors que savis
més de pagans que de ciències
més desorientats que d'orient
més de cometes que d'estels
més d'olors i ungüents que d'or
més de fer veure que de ser

mentre

el seu déu horitzontal
ens castiga massa a tots
per faltes que no hem comès
i no mou dit ni miracle
per salvar innocents de l'infanticidi

inic

en silenci m'emmirallo en tu

i em comprovo dèbil
com una nit d'insomni
em sento trencadís
com una alenada de baf a l'hivern