kintsugi

no

ja no seré jo
qui et despertarà a l'alba
ni qui t'acompanyarà el dia
ni qui t'abraçarà la nit
em corcarà la gelosia
de saber que no ets amb mi

hi haurà algú amb mi al llit

sense amor ni admiració

m'esforçaré per fer-la feliç

i tot pretendrà ser com era

vaig trencar la porcellana
la vull tornar a apedaçar
tinc a les mans el cordó d'or
i un tutorial de kintsugi
amb l'esperança de fer-te tresor

i esquivar la irreversibilitat

la Manga

I

la pudor de claveguera
fereix el paisatge

abundor d'humanitat
innecessària i pertorbadora

munts de brossa ciment i cer
confonen l'horitzó del cel

immensa densitat de vida
si no fos humana seria plaga

tanmateix la mar transparenta
com si fos un paradís

II

la mar era neta i calma
les ones xiuxiuejaven
amb una cadència amable
una rere l'altra
marcant el pols de la tarda

un nen a la platja
jugava a ser feliç
i se'n sortia força bé

morfina

la vol propera
mentre la morfina l'allunya
la prefereix viva
ni que sigui amb foc
se sap egoista
no pot ni fa per evitar-ho
molts cops de mal
massa negacions absurdes
mil odis d'infant li sagnen
vol i viu un bri de venjança
a l'instant torna el senderi
li prega a la doctora que acabi

creació

I

poseu massa cabal

en els set dies de la creació
és el dia d'abans
el que us hauria d'intrigar
encara no hi havia déu

ni rastre d'ombra omnipresent

aquell dia abans

es va haver de fer a si mateix

no és fàcil de creure

(ja ho tenen això les religions)

si així fou
per ser la primera vegada que ho feia

(suposem)

li va sortir prou bé

la resta de dies són foteses de prestidigitador

II

al principi havia de ser el res

que habità entre nosaltres

després fou el tot

i ens va fer immortals

ara només és un dubte

per omplir panxes de predicadors

III

deien que hi era

des del principi del temps

però el temps no hi era

Marmara

salaré el meu cos en el teu mar
Marmara

conservaré la meva pell amb el teu escalf
Marmara

amaniré els meus àpats amb la teva sal
Marmara

creixeré al compàs de les teves tramuntanes
Marmara

beneiré la sort que ens va trobar
Marmara

t'aprendré sencera sense sorpresa ni error
Marmara

et pregaré compartir les nostres eternitats
Marmara

fàbrica

he vist gent caminant

en el silenci de nit
com exèrcit vençut camí d'exili
afamats assedegats extenuats
cares brutes
robes esparracades
mirades perdudes
mans ferides
ànimes de plom

sortien de la fàbrica
al crit de la sirena eixordadora
que tanca el torn de tarda
el camí vorejat d'incandescents polsosos
no delataven els clots de terra
i un rere l'altre hi ensopegaven
sense atenció ni dol

avui soparan pocs llegums i mal sexe
la fàbrica els ha robat l'ànima
hi van entrar amb cos

i els ha tornat espectre

castrense

ets soldat

defenses fronteres
mentre aquí perdem la llengua

ets sergent
defenses fortins
i aquí dormim al ras

ets tinent
defenses països
com si fossin nostres

ets capità
defenses ordres
que ni preguntes d'on venen

ets comandant
defenses feixismes
et van en el càrrec

ets general
ja no defenses res
ens fas assassins o víctimes