domingo, 12 de octubre de 2025

mal

em faig dels teus dolors
sofreixo les teves venes
cremades de sang de sofre
la medecina t'embruta
no sap sanar ni calmar
perds identitat cabell i forces
el mal et descobreix
racons de cos que no et sabies
t'acompanyo en la lluita
mentre et veig consumir-te
la pell et fa de llençol
per cobrir ossos
i òrgans castigats
quasi mortalla
queda poc cos
però encara hi és
queden poques forces
però encara són lluita
i fins al darrer alè de vida
que tu i només tu diràs prou 
amb una dignitat gran com el cel
llavors l'amor i la mort
tindran el darrer sexe
i el millor orgasme

de tu

passejava enlluernat de tu
no hi havia més llum que la teva
ni sol ni lluna ni celísties
sabien fer-te ombra
mirava sorneguer l'enveja viva
de tots els que no et tenien gens
ni tan sols un petit tros de tu
com el que encara guardo

llum

aquesta teva llum especial
a dies m'obre camí
a nits m'encega
o potser al revés
a dies m'encega
i de nit m'obre el camí
un camí cap a la foscor
que em pren ple de tu

abstracte

has vist el món amb les taques
grosses com el llenç que les recull
no hi ha res més evident
que els colors suaus i freds
amb què s'omplen les teves obres
res millor per a la poderosa estètica
que les textures comunes i industrials
amb elles has construït una essència
la beutat fuig de la teva obra
com ho fa de tots els diaris cada dia
i aquí rau la seva estranya bellesa
els quadres criden una aspre tristor
en ells hi ha l'expressió de la mort
des del motiu mineral amb què dius
fins a la quietud pètria que evoquen
són del món que no té perquè riure
del mateix món que no té amb què riure
són un crit humà més de supervivència


m'hagués agradat saber-te estimar
però no vaig saber com fer-ho
m'hagués agradat saber-te estimar
però no m'hi vaig veure amb cor
m'hagués agradat saber-te estimar
Núria Guinovart

miércoles, 8 de octubre de 2025

t'estimo

si ploro la mort és perquè estimo la vida
si et ploro l'absència és perquè t'estimo

artista

mentre jo m'equivocava d'estudi
m'equivocava d'ofici
m'equivocava de parella
ella sabia què havia de fer
amb vint-i-dos anys
va girar el mitjó de la vida
i abandonà l'arquitectura
per dedicar-se a les belles arts
sabent que aquell somni
li duria fam i fred
deia que només és art
si surt de dins
i només surt de dins
si a dins fa mal

jo la seguia de lluny
tancat en el meu armari
taüt del meu confort
incapaç d'obrir-ne cap porta
ni de girar el mitjó de la vida
per seguir el seu model
per seguir-la a ella

enterrat en el meu taüt
admirava el seu vol lliure
entre els estols migradors

martes, 7 de octubre de 2025

pell

i fer la pell forta
i posar-hi capes
i endurir-la
i fer-la escorça
i insensibilitzar-la
i encara en vida
i sense tu
patir la teva irreversible absència
amb la meva ànima d'escorça 
incapaç de moure's