martes, 14 de octubre de 2025

agàrics

la pluja suau de nit
ha omplert el jardí
de camperols
amb la seva
blancor innocent
no me'n refio prou
i segueixo comprant
els xampinyons
al mercat de la vila

vent

n'he quedat sense paraules
ni sentits ni expressions
ara sóc un erm a la nit
el vent persistent
és la música que em balla
un vent persistent
que eixuga la rosada
i asseca les flors de malva
que encara poncelles
no tindran esma per ser
aquest vent constant
que deixarà una generació
de flors de tardor buida
a mi em foradarà l'ànima
sabent l'ocasió perduda
i que me'n queden poques

carilló

és migdia com així ho indica
un sol zenital que fon les pedres
al poble ja som tots descreguts
el carilló del campanar
en comptes d'invocar l'àngelus
fa sonar una vintena de notes
d'una balada dels Beatles
el diaca està força emprenyat
però fa anys que som més feliços
prescindint de les seves bajanades

lunes, 13 de octubre de 2025

confort

clavar-me on sóc i per sempre
gaudir de la zona de confort
dir prou a la pertorbada vida
arribar a l'edat de les coses fetes
amarar-me de descans intens
buscar feines intranscendents
amb goig de deixar-les a mitges
permetre que la vida s'escorri
mentre el vent gronxa records
amb l'esper que no s'esbravi gaire
que cap torb no n'atupi la brancada
i no en faci caure fulles i rames
i no em tombi la història per terra
i tot sigui un indestriable compost
fornidor de vida  de primavera
ja sense mi i sense identitat

Villon

tenir la sort de Villon
el poeta maleït de la França
que una i una altra vegada
va entrar i sortir de la presó
sempre a punt de cadafals
i com se'n va poder sortir
o per intervenció del tutor
o perquè el rei passava per allà
o perquè era nit d'epifania
o perquè tenia la flor al cul
aquest darrer amb una pes
que li hagués trencat
l'espinada a la forca
com ell mateix escrivia

jugava amb la sort 
i la seva perversa dialèctica
dolenta quan l'enxampaven
bona que s'hi escapava
no oblidem però
que entre la presó i la llibertat
hi ha hagué força fam
massa tortura
i la por que no t'amaga
la inconsciència

soc a frontera amb França
i a anys llum del seu Villon

petó

i ens vam beure la nit
negre com el vi
fins quedar ben beguts
de nit i de vi
esperàrem la blanca alba
per fer-nos promesa
d'eternitat sencera
tot era molsa tendra
vam viure una vida
de poncelles tímides
de flors esgrogueïdes
de grana abundosa
de cereals tropicals
arribaren les tardors
rogenques de fulles
i en ser els arbres nus
la neu dels cims
s'escolà a les valls
ens colgà els somnis
i ens glaçà els silencis
tot aquell tros de vida
passà en la curta estona
que durà el petó ple de tu

domingo, 12 de octubre de 2025

hàbits

allà sempre hi tenim una copa a punt
per esvair la feixugor del la jornada
com si des de la sobrietat no fos possible
un descans ple i un demà reparat
hi ha companys
que no fan prou amb una copa
i les encadenen fins que
o l'ànima o el sou
el fa dir prou
llavors encaren la pujada
cap a casa seu
amb pas dubtós i còmic
en obrir el portal
la comicitat s'escola rost avall
a dins de les llars s'hi prepara
un sopar de mala menja
sexe absurd i massa violència