jueves, 16 de octubre de 2025

activisme

per a uns seràs exiliat
per altres seràs pròfug
per uns seràs patriota
per altres terrorista

el més patètic de tot
és que entre els teus
alguns et criticaran
no et volen pròfug
no et volen exiliat
només et volen màrtir

et diran que la revolució
només la guanyarem
amb morts sobre la taula
darrerament la mort
però cotitza molt baix 
a les taules de canvi

no és gens estrany
que vegis la llibertat
com un miratge líquid
dins d'una ampolla
de color conveniència

confessió

a peu canviat vaig per la vida
fart de fer-me perdonar pecats
que jo mai no he comès
cansat de conjurar les culpes
de faltes buides i antigues
no em faig digne de cap plany
ni mereixo cap present
ara ja tinc prou edat
com per haver après a viure
en un espai que eviti
la confrontació permanent
i em permeti un cert confort
que em crec ben merescut

que així sia

jardi

hi ha una teranyina de tarongers
trenant enramades de taronges
és a mig camí entre jardí i pati
la inefable monstera 
(també dita costella d'adam)
vesteix de verd la paret de pedra
fa patir el magraner
perquè deixa caure
les primeres magranes fetes 
sobre els caps badocs
dels que xalem per l'espai
al bell mig un sortidor
bomba l'aigua vertical
un pam i mig enlaire
aquesta després del vol
regalima sobre rocalles
cobertes de molses i barretets
(també dits herba de melic)
és la cançó humida
de la tarda en el jardí 
que quan fa canícula
refresca el pati


Gran Via

hi ha gent que hi viu allà
a peu de la Gran Via
hi dorm amb l'eixordadora 
i constant fressa mecànica
de la riuada de cotxes
que van cap al nord 
hi respira l'aire ple de carbó
que desprenen
la riuada de cotxes
que van cap al nord
costa d'entendre-ho
ser-hi em costa
estar-m'hi em mataria

immortal

no oblideu
que només és immortal
allò que no ha viscut mai
i amb això
dono per tancades
totes les teologies
i les altres supersticions
menys elaborades

celístia

si ja ho sé
no t'he portat la rosa
com corresponia
a canvi d'això
i aprofitant la lluna nova
t'he llogat una celístia
per a tot un dia
m'acompanyes allà
on les muntanyes fan cim
i la ciutat no ens enlluerna
corre que el sol es pon

mar

he baixat a Barcelona
i no he tastat el mar
se'm fa estranya la platja
enmig de tanta urbs
hi ha coses
que cal viure-les des de nen
de gran ja no t'hi fas
vaig néixer a Barcelona
quan no tenia mar
per tastar-ne la salabror
havíem d'arribar-nos
o bé al pacífic sud
de platges planes i sorra fina
o bé al brau nord
de pedra i gorgs negats
vaig tendir al nord
hi vaig fer cau dues vegades
sense prou èxit
després l'opció fou de terra
i ara m'estic en la muntanya
que m'ho ha permès
a la que li ho agraeixo
cada vegada menys
baixo a Barcelona
i mai no hi tasto el mar