jueves, 23 de octubre de 2025

seda

l'olor de les fulles de morera marcides
devorades a tota hora pels cucs de seda
en aquell capsa foradada dins del calaix
dels calçotets i mitjons i mocadors de fil

cap d'aquelles papallones mai no voleiava
pels jardins o parcs d'on robàvem la morera
si les hagués vistes hagués vestit orgullós
aquella camisa de seda verda de bona marca
i botiga cara que tu em vas regalar
quan encara celebràvem aniversaris
amb pastís i espelmes enceses i desitjos

sempre he estat maldestre fent i rebent regals

somnis

els meus somnis són
cada vegada
més imminents
no hi ha les velles utopies
referides a la pau del món
a les desforestacions tropicals
a la igualtat de gèneres
a la pobresa infantil
ara la mitat del somni
em passa en estat de vetlla
i té més veure
amb què dinaré al migdia
el dolor del genoll
la pluja de la nit
el passeig a la fresca
la visita dels amics
la trucada de les filles
els somnis d'abans
m'han robat moltes nits
els somnis d'ara
els tinc a l'abast de la mà
i si no els puc heure avui
el demà 
sempre arriba
així ha estat fins ara

és l'edat sí
però no només
és encadenar els fracassos
amb la frustració que deixen
sense mirar els èxits
que hi han florit a prop
és demanar sempre
l'aigua que falta
sense parar esment
en la que omple mig got
o tres quartes parts
és el dolor personal i trist
que deprimeix l'ànima
i xucla l'energia del cos
sense adonar-te que
al teu costat el món riu
sovint riu amb tu
i a vegades per tu
viure com a supervivent
és ignorar la solidaritat
és amagar la generositat
en la malaltia el somni
només és supervivència

els somnis d'ara
són a curt termini
si volessin més enllà
i a la meva edat
serien deliris
ni il·lusions joves

ni utopies adolescents
només senyals de bogeria

lunes, 20 de octubre de 2025

arbres

de la saba dolça de l'arbre de l'arç
en fem un xarop de miracles
del regust aspre de l'escorça del salze
en fem la medecina dels dolors
amb les fulles del mil·lenari ginkgo
allarguem la vida per buida que sigui

ferro fer

era ferro fer
ara que soc roent i tou
deixo que tenalles i mall
em forgin formes vives
si el ferrer és destre
pot treure la poesia
que porto dins

sábado, 18 de octubre de 2025

edició

era una edició feixuga
de paper encartonat
i llom de pedra
requeria d'esforç sobrehumà
passar-hi les pàgines
i calien eines de ferro
per deixar-les obertes
només el temps just
per llegir-ne alguna cosa
un dia badoc de mi
m'hi vaig deixar el telèfon dins
i me'l va vinclar fins a matar-me'l

poesia

i aquell dia
no saps perquè
aquelles tres paraules orfes
d'aquell poema pla
et van estremir 
l'espinada

tot rau d'aquell dia
en què la poesia escapçada
et va entendrir un tros d'ànima

foll

fou de tots el primer dia
el mirall em deixà de fer cas
prenia cos al marge meu
no seguia les meves ordres
en aquell nou moment incert
vaig intentar viure la seva vida
amb la sensació que era la certa
però la freda làmina vidriada
em barrà el pas amb fermesa
no trigà a enfosquir-se tot
com la cova fosca de Plató
van desaparèixer les imatges
la meva identitat s'escolà
en una dimensió inimaginable
de llavors ençà soc anònim
pateixo en soledat i la pateixo
conscient que la vida és allà
amb els somnis i els malsons