ironia

ironia és dir-te amb el cos
el que les paraules confonen
fa molt que la moral no sap prohibir
i els riures del món
es fan de músiques absurdes
sabem silenciar el soroll 
fins a fer-lo sord
sabem ser d'amagat i en silenci
i apaguem tots els llums
només per compartir la ceguesa
només per compartir-nos
en la ceguesa

13 de novembre

tornem a omplir carrers
a trepitjar llambordes
sentir els sols de juny
les pluges de tardor
cantar els himnes
en coral magnífica
immortalitzar fotografies
d'aquest cos meu que viu
que nom el manté en peu
l'etern desig de llibertat

una i una altre vegada 
escrivim la història 
d'eròtica i heroisme
de goig i llibertat

fem ferm el camí
ja fa molts dies 
que la por és seva

no sé

no sé
potser et viuré en el núvol de sucre
quan els somnis es dibuixen amables
potser et conviuré entre goig i plaer
i sabré ser ferm
en la voluptuosa fragilitat
que forgen els teus cels
potser em sabràs envolar
pels camins de nit i estels
on recollirem raïms de llàgrimes
per fer-ne rosades de matinada
que les papallones libaran en veu baixa
de fons brillarà la rialla d'un nen
de franca i sincera llibertat
junts farem rimes amb poemes vells
per a versos que l'amor ens inventarà

no sé
potser ho sabré fer
no seré ni adust ni fràgil
ensenyaré als silencis a entendre't
riuré de les paraules que els trenquin
prendré tots els petons guanyats o robats
t'abraçaré per saber-te propera
per saber-me dins

aquelles nits que el fred sap fer eternes
ens faran còmplices del desig
i agrairem la saviesa del fred que les

sap fer eternes

inicis

I

la importància de la senzillesa
el valor del somriure
el saber-me escoltat
entendre allò que em dius
i els silencis que em calles

II

saber que de lluny et sento a prop
i de prop estant et sento dins
saber que no cal saber si no és per saber-te 
saber que el primer petó ho abrandarà tot 

III

una cançó arqueja l'arc iris de la nit
i fa colors de papallona
mentre et sento alenar aquí a la vora
en el clot que ha deixat la teva estela

IV

anotarem la data al calendari
i la celebrarem amb castells de sofre i foc
i dues copes de xampany francès
dringaran per enveja de campanes i batalls

som-hi

nostra és la seguretat

seu el dubte 

nostra és la gosadia

seva la por 

ho tenim tot per guanyar

ells ja ho ha perdut tot

falç certa

s'albira la dalla de tall a l'horitzó
mai tanta falç feia de tanta pau
som prop de futur suau i llibertat guanyada

https://twitter.com/eduardcabus/status/762027899012714496

Blanes

I

vas arribar just en el moment
en què va tremolar el món sota els nostres peus
la muntanya es va esfondrar
l'allau de fang i pedres va esllavissar per la riera
enduent-se vides coses i cases

nosaltres nus bruts ferits accidentats
ho vam haver de llegir als diaris

II

tot va començar en aquell Blanes
el dia que s'omple de trons llums colors i sofre
avui n'és aniversari i m'hi han portat a cent quilòmetres
i a quinze anys amb la tramuntanada empordanesa
que vam aprendre a fer nostra
a consentir-la
ara sóc sol tornats en aquella platja fosca de nit
amb la cançó amiga i la llàgrima tendra
que quan acaba només queda el silenci
el mateix que em corca a diari

III

per odi que guardis
per pena que sentis
per enyor que brolli
per por que silenciï
per dolor que vessi
agraeix que hi sigui
ella o ell