vanitat

arreglar el món
al menys intentar-ho
però amb només una vida faig curt
i a voltes vaig en direcció contrària

lletrejo

lletrejo el teu nom fins a encertar-lo

i quan me'n surto en faig elogi de per vida

l'enfilo a l'altar dels meus immortals

dels que envejo supervivències

dels que admiro d'amagat

i els confesso vanitats i pecats

superstició

I

hi ha la possibilitat que tot sigui mentida

un miratge

una de les moltes pseudociències

que compren ànimes febles

en mercats desconeguts

tanmateix albira esperances

a gent que les havia perdudes

gent que prefereix el dubte a res

gent que no donen la vida per perduda

mentre hi són

que s'hi aferren com si fos tot el que tenen

II

no

no crec en mites

ni deus

ni bruixots

ni xamans

la vida és massa seriosa

per deixar-la en mans de la superstició

III

qui sóc jo per fer de savi?

la mort és massa irreversible

com per robar esperances

la vida massa excitant

com per no tenir-les

enyor

enyoro

    cada petó que no vam fer

    cada abraçada que no ens va estrènyer

    cada silenci que no vam escoltar

    cada llàgrima que no vam eixugar

    cada somriure que ens va trobar distrets

    cada riure que ens va veure d'esquena

    cada il·lusió que no vam gosar fer

jardí

i llavors el jardí esdevé ram

i els nuvis el cobegen

mentre s'expliquen amors

que no gosen fer

i reciten poesies

que no acaben d'entendre

que no t'enganyin

que no t'enganyin
enveges
gelosies
desmemòries
tu i jo
ens vam estimar
com si no hi hagués demà
com una llarga i dolça lluna de mel

que no t'enganyin
crítics
perfectes
escèptics
tu i jo
ens vàrem estimar
amb saviesa madura
i adolescència incondicional

pres d'amor

pres d'amor sóc
i en presó de marbre espero
trencar tots els silencis que ens separen
i recórrer totes les distàncies
que distreuen les nostres felicitats

és la foscor màgica
aquella que d'amagat
ens durà el nou dia