estacions

beses

com quan tot deixa d'hibernar
per abraçar la primavera

com la font d'aigua fresca
de l'estiu suador

com el bosc de caducs
envermellit de tardor

com l'estol de grues angulades
que s'envolen per hivernar

tu i jo

tu ets paisatge d'horitzó horitzontal
tacat de velers desorientats
que enfilen vents de mar i passeig
a l'ombra de barrets de palla embastats

jo soc paisatge isard
de verticalitats vertiginoses
que esgarrapa neu als cims agosarats
abrigat de capes i guants de mans balbes

azalea

amagada entre les obagues
has florit tantes vegades
com he necessitat

edat

entro a l'edat de les coses fetes

aquella en què es demana a la biologia
que tingui pietat de la història
i faci per resistir i ens perdoni 

tot el que no vam fer per respectar-la

pati de llums

en el crepuscle de lluna

clareja el dia 

al pati de llums

hi entren els primers raigs freds
en el pati de llums

i s'hi enfila olor d'escudelles crues
i aroma de cafè acabat de fer

hi ha fressa de presses
repiquen culleretes en gots de vidre

hem posat a airejar els nòrdics

per si els pecats

mentre enyorem el seu escalf

tot es lleva i tothom llevat
el silenci va allunyant-se
amb una llum cada vegada més viva
que homenatge l'espectacle de cada dia

un petó gros
com un miratge de plaer
a primera hora del matí
quan les cases fan olor de cafè fet i escudelles crues

i canten nervis i rialles
perquè la canalla no faci tard a estudi

campanar

triaria l'església d'aquest campanar
per fer-te pacte d'eternitat

desfer-nos dels passats
fer-nos presents
invertir tots els patrimonis
en futurs senzills i tendres

regalar-nos el miracle de cada dia

a vegades

a vegades
torno a l'espai que omplies
tant i tan bé
només per reviure't

a vegades
escolto les cançons cantades
per retrobar-te

a vegades tornes
vestida de miratge
guarnida de somni
en un d'aquells silencis
que tan mal ens feien
i tot plegat em desvetlla
una nova serenor estranya
que mai no vam saber tenir

vam aprendre tan tard a viure
que la mort ens va trobar verges

el temps fa caure

algunes de les coses
que em van fer-te estimar
però aquí estic

estimant-te en el cada dia de sempre
desorientat potser
però ple de tu