ara que no hi ets

ara que no hi ets
només puc cridar al silenci
només puc cridar-te en el silenci

llampeguen llamps com de guerra

tronen trons de destrucció

hi ha més dol
en la por de no saber-te estimar
ara que no hi ets
ploren núvols
plens de tots els negres possibles

el futur ens aplegarà
en la buidor de l'espai
ara que no hi ets
m'enceguen llamps

em dubten els futurs

massa temps de sequera
massa temps sense pluja
massa camp ple de massa secada
massa solitud buida de tu

ara que no hi ets

febrer del 2016

oració

vaig cantar cançons d'amor i de lluita
al compàs de guitarres mal afinades
vaig viure l'adolescència inconformista
en un món ple de fel i sang
vaig sentir l'amor incomprès
d'aquells cors que no es van fixar en mi

ara ja mig segle després
faig poc per canviar aquest món
ja comprenc trossos d'injustícia
justifico algunes de les estupideses

l'amor ja no m'aixeca del llit
ja no forço aventures a mitjanit
no m'alena l'espinada un cos càlid

a ritme respirat i rutina de sexe
no oloro la seva suor humida i jove

llavors penso en aquells cors

que no es van fixar amb mi
les veig mal emparellades

amb marits adusts en sofàs amples
treballadores pobres amb caps
que ja no es miren les seves cames
fills adolescents que filtren la vida des del mòbil

que ni canten ni saben cançons d'amor o de lluita

que lloen el feixisme perquè no l'entenen

potser si aquell cor concret s'hagués fixat en mi

m'hagués dit sí als meus senyals
ara seria un marit adust eixamplat en un sofà suat
escoltant un partit de futbol des d'una ràdio a piles

tindria una filla que renegaria del seu pare
seria el mediocre cap d'un tros d'empresa

que es mira les cames de les aprenentes
que per no assumir la incompetència pròpia

la desvia a les que no tenen cames per mirar

mai no m'he cregut millor del que soc
sé que el meu únic mèrit és l'atzar

que ha fet de decisions equivocades

sortides creatives i airoses

tot el viscut m'ha portat aquí

i satisfet estic que així hagi estat

religió

l'hivern d'escorça i capçada nua
fan dubtar que hi hagi arrels
hi ha qui dirà que tot és decorat
que som víctimes d'una conspiració
interestel·lar per nodrir de conillets
els laboratoris d'experiments tortuosos
qualsevol bestiesa per no prendre
pic i pala per evitar de descobrir
qualsevol bajanada per no esperar
que la primavera ho ompli tot de verd
i flors i l'estiu els endolci de fruits
els més viciosos en faran religions
de creus gammades i cucurulles blanques
munts d'odi i d'ignorància ufana
ompliran cervells buits de teranyines

seguirem tenint la difícil terra per viure 

amnèsia

una vegada vaig viure
anys després vaig tornar a viure
entremig tot era oblit
desconec si hi havia plors
la desmemòria és silenci
ignoro si vaig estimar
si vaig procrear
si hagués estimat

ho recordaria
si hagués procreat

m'ho recordarien
vesteixo roba indigent

de taques netes i estrips
visc en casa pobra

i manllevada
no sé si vaig ser ric
si vaig saber-me fer ric
ni si vaig voler ser-ho
ara ma vida és buida
i em sento feliç

cansat

se sentia cansat
malaltissament cansat
no sabia si per l'edat
o per la soledat

tornar

un dia l'home va arribar a la lluna
després en van tornar fins a una dotzena
i quan semblava néixer una rutina
es va preguntar el perquè
des llavors no hi ha tornat
ara cinquanta i força anys després
sembla que s'hi tornen a posar
però em sembla que només ho sembla
el perquè encara no ha madurat prou

vida

I

conservaré els records en flascons de plata
que el d'or el guardo per al viure de cada dia
entre els metalls preciosos sorgeixes tu
diamant en el joier de les meves vides

II

en aquesta vida meva

la viscuda sense tu

el més interessant que passa

són les estacions de l'any

amb precisió astronòmica 

un metrònom de cadència

ample però no infinita

III

sóc en el moment gris
en què la mandra i l'edat
deformen el meu cos
i vida i dolors s'esforcen
a esquarterar-me la cara
rebo la paga puntual
sense cap esforç
va pels esforços fets

créixer

de quan la vida era groga
i anava a estudi a aprendre

procrear

de quan la vida era verda
buscant mare per als meus fills

produir

de quan la vida era roja
per descobrir que el treball era sou

ara

visc el pas del temps

visc la vida de les coses fetes