la nostra independència

fan estat a cops de roc
callen idiomes embrutant silencis
esvaeixen les fronteres fent-les pròpies
recullen les collites que mai no han sembrat
neguen i reneguen el que es diferencia

fan de la violència cultura
i de la uniformitat violència
alliçonen fent veure que eduquen
tenen dret a lleis per sobre de drets

fan virtut de la incapacitat
i així poden eixordar els clams
conceben només l’estreta cultura pròpia
lloen l’art de la sang de brau
converteixen botxins en herois
per opulència condemnen a misèria
fanfarronegen superioritats patètiques

confonen agrair amb insultar
compren misses ràncies de trenta monedes
menteixen aritmètiques amanyagades
amb banderes que no representen ni respecten

cap altre llibertat que no sigui la seva
que defensen com si fos la de tots
riuen el que saben i el que desconeixen
viuen la vida com si se’ls degués
boicotegen tot el que els és aliè
sense adonar-se que tot els és aliè
els vessa feixisme pels descosits
i no tenen ètica per amagar-se’n
lloats pels nostres pidolaires de càrrecs
que recullen les engrunes de la corrupció

no amics aquests no som nosaltres
que sobrevivim en defensa pròpia
farts de demanar perdó de ser
de viure la vexació com obligatòria
pagant els seus beures i viures buits
traient-nos-ho de la ciència i salut dels nostres
tips de tribunals que prejutgen sense jutjar

clar que volem marxar com si poguéssim triar
i tant que decidirem però què s’han cregut