Joan

jo era l’infant
que et va conèixer de jove

jo infant i tu jove

i s'emmirallava en tu
i va créixer i va aprendre a ser aquell jove que erets

jo jove i tu jove

em va durar el just
havia de seguir el camí de tothom
i vaig madurar en la serietat formal

jo madur i tu jove

ara encara quan et veia
el meu ésser vell t'encalçava
i d'amagat et buscava en les maneres cobejades

jo vell i tu jove

s'entestava la vida a posar-te a temps i a lloc
no se'n sortia
ho vèiem i t'ho envejàvem
i fins el darrer alè
seguies sent el jove de mirada jove
que a tots ens vas créixer i madurar i envellir

quan siguem joves serem com tu

12 de juny