jardí

el meu és el jardí que corre
entre el més pla dels mars
i la més alta de les muntanyes
solcat de rius i rieres
que s'omplen i vesen i malden
o per eixuts traeixen la vida
reus de pluges que no saben ploure

de sequeres que espanten vides

l'estreta franja del meu jardí corre
entre el nord blanc innivat
i el llevant d'or marí a sol ixent
hi verdegen paisatges possibles

amb mil cereals o cent farratges

entre els masos s'hi entretenen
les hortes millor curades

que abasten de menja sana
els éssers de la contrada

entre la calma de flors i faunes
molt de tant en tant i per afamada
l'àguila encalça el gall badoc
i els corrals mal servats i espantats
eixorden cridòria de supervivència
fora senglars llauren bojos

a la recerca de menja enterrada
se saben reis d'entre els salvatges
mentre el pit-roig voleia i envolta
freds i calfreds de l'enfeinat pagès

moltes orenetes arrauxades
diverteixen les tardes d'estiu
insensibles a la cremor del sol
que ens amaga rere porticons

on comença la muntanya
s'atapeeixen els boscos
amb espècies d'una sola saba
fan selves inescrutables
que empobreixen la diversitat
un dia gris se'ls posa foc

i es lleven vides oblidades

ressusciten el paratge de sempre

en colors de flors i papallones

el meu és un jardí lliure
d'homes lliures i savis
no per saber set ciències
sinó per viure les set vides
defensant-les amb sang
no per tenir massa riqueses
sinó per gaudir de les pròpies

sóc d'aquest jardí lliure

que ara ja hem fet nostre