nadala

a voltes em sento fum
sense abraçada que em prengui

tot és blau infinit inabastable
vertigen d'alçada sota els peus
angoixa de pedra dins del pit
el fred de dalt a baix de l'espinada
brando les mans al vent
buscant a qui donar-les
mentre defujo les que m'arriben
m'esforço en sentir-me Nadal
en ser compartit i lliure
taral·lejo velles cançons d'infància
i m'adono que els Nadals blaus
han vingut per conviure'm
amb el vertigen i l'angoixa
i aprendré ser feliç amb ells