bogeria

embogir-te en la nit
que la companyia et segueixi 

fins a on pugui
i et perdin a l'horitzó

on les veritats es confonen
on els ocells li fan l'amor a les papallones 

per procrear colors
on les campanes sonen esquellades

i cabres i vaques conviuen ritus sagrats

on les fresses de fàbriques i cotxes

sonen simfòniques.

i els crits histèrics dels que pateixen

fan orfeó.

i quan et creguin irreversiblament llunyana

els brollaràs en els cors

perquè els estimes