oportunitats

m'hagués deixat abraçar pels teus braços
t'hagués coronat amb divuit o cent trenta-vuit petons

i estremit la carícia de la pell tendra
però la vergonya es va fer basarda
i vam passar la nit balbant-nos freds

de llengua somorta i dits amagats
patint la darrera possibilitat per trobar-nos
o la primera ocasió de perdre'ns definitivament

no va arribar el petó de prou pors i molts infinits
i seguirem víctimes de les oportunitats ermes