estremiment

t’he vist 

en el costat tendre del llit
he sentit la teva presència
i me l'he apropiada
he panteixat el plaer compartit
i el desig d’allargar-lo més i més i més
però res no és infinit
i en aquesta fi descobreixo
milers de racons de dubtes
i un a un m'estan corcant sencer
una incertesa que sap entristir-me

i jo no sé com evitar

imagino la teva llibertat
i la sento limitant-me
et veig allunyant-te del recer
amb una seguretat que em fa vertigen
et voldria sempre a la distància del braç

segrestada per les meves carícies
presonera en les meves dificultats

llavors un record em lleva

aquell petó concret

quan el meu llavi va prendre vida pròpia

i va estremir tota la teva llargada

no em llegeixis 

desniat
només vals en llibertat
ni facis de les teves pors frontera
ni permetis que pors alienes et simplifiquin

no visquis la vida de ningú

tu i només tu

i la teva vida sencera

tan complexa com sigui possible

deixa per als humans la vida fàcil