bivac

ajaguts junts
amb foc de camp

que ens dibuixava l'estança 

projecta ombres tremoloses
sobre arbres de boscos propers
i un fum fonedís ens fa de sostre

adolescència encetada
cada respir ens robava una carícia
se'ns eriçava la pell d'amagat

i vam deixar-nos fer
rere plaers desconeguts

recorríem racons del cos

amb mesura de llengua i petons

i de dits maldestres

sorgien atàviques savieses

la nit en fou còmplice
de fer-nos adults de cop
el fum apagat

va deixar el sostre de celístia

de fons una olor de boix
discreta com el silenci