sense dolor
sens carícia
he nascut insensible a versos
que no vaig saber destriar
sord de melodies atonals
que em torbaven més que plaïen
quec per a discursos caragolats
de loquacitat densa i formal
la meva és una realitat viva
que mira de transcriure el dolor
amb poques síl·labes
i expressar-lo amb ganyotes
de gravetat explícita
també sap lloar els cants
durant la nit tancada
quan el rossinyol desenfrenat
pren l'escena de la primavera madura
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.