desamors

I

d'esquena

marxant
camí avall
pel camí vell
vorejat d'àlbers
que vells com sempre
ens havien rebut
al poble de pedra vella
ara m'acomiadaven
de tots els meus sempres

II

era boira baixa
de fredor humida
amb record balb
no m'arribava la veu
i et cridava
gira't
mira'm
estima'm
no senties
i si giraves
miraves de buit
vaig saber

que ja no hi era
que ja no hi eres
que ja no érem
l'enyor encarava infinits

III

aquell amor escrit
de silenci aspre
m'aplanava tant
la meva llibertat
que la por a la mort
se'm feia lleu

brases

caminem per camins de brasa
a voltes endavant
a voltes endarrere
sempre fugint
alleugerim els nostres béns
perquè els peus puguin
voleiar per sobre del foc
i no ens dolguin els terres
somiem el moment
en què perdrem la gravidesa
i podrem sostenir
la nostra vida plena
per densa que sigui
arribat el dia serem vol
aprendrem a ser diferents 
i la llibertat serà ferma

tardor

anem a viure'ns
a la casa de fora
la que amb sostre d'horitzó infinit
arrecera pluges i boscos

anem a mirar les flors
a respirar totes les olors possibles
tendregen els xops i roures
en aquesta nostra primavera de cada any
ara que és tardor 
allò que ens embolcalla els records

anem a estrènyer-nos
fins a oblidar les molses

Sant Jordi

avui és el dia
que els homes mengen llibres

que les dones mengen roses

que els nens mengen llaminadures

que els dracs mengen princeses

i acaben amb la monarquia fatxenda

altra hora sàlica

ara només sàdica

quina merda d'estat

quina merda d'andalusos
els que voten en manada
els assassins de Lorca

quina merda d'extremenys
els que en assemblea debaten
com fer-nos mal
i quant més i millor

quina merda de valencians
els plens de sanguinari feixisme
com pobres entre els més pobres
espoliats com els més rics rucs

quina merda de gallecs
els que regalen el futur 
a corrupció i narcopresidents
robant-lo als seus propis fills

quina merda de ceutins i melillencs
els que només entenen
de cabres de guàrdia i de legions civils
malviuen llar en terra estrangera

quina merda de castellans
els que beneeixen i lloen 
un Madrid paradís fiscal 
que els engoleix empreses i patrimonis

quina merda d'aragonesos
els desorientats que viuen
morts de por per no ser catalans
morts de fàstic per ser espanyols


quina merda d'estat profund
prescindible com un càncer 
fàbrica incansable de corrupció
fatxendes de nepotisme atàvic
repartit entre vint famílies
que només fan que dolar-nos
la llibertat a tascons
i robar-nos futurs

com soc

estimar-te com sé
sense artificis
sense adulacions de franc
fent del present
el futur possible
amagant viscuts
foraviats o adolorats 
sense neons ni artificis

el foc d'ahir
avui ens fa fred
l'escalf de demà
és la llenya que collim ara

estimar-te com soc

fake

et venen les despulles
a preu de vida
et venen la vida
a preu de felicitat
et venen la felicitat
a preu d'alegria
et venen l'alegria
a preu del somrís
et venen el somrís
a preu de ganyota
et venen la ganyota
a preu de dolor
et venen el dolor
a preu de mort
et venen la mort
a preu de despulla

et venen a tu
perquè ets
només mercaderia