estelar primer

jau el Sol
lleva la Lluna
albira Mercuri l'infinit
en un horitzó pla on brilla tímid
s'esvera Mart que espera torn
Júpiter se'n riu de tots perquè és ufà que no Urà
Venus brilla més que tots entre pecats
que els anells de Saturn prova de comprometre
Plutó ha decidit d'acabar la volta al Sol
per no tornar a aparèixer en vuit generacions
convenç Neptú en l'escapada

aniversari

I

ara que ja sóc sac de dolors
m'adono
que he hagut de viure el tros fet
amb poques excepcionalitats
i massa normalitats

tot el que tinc i he tingut
m'ho hagut de treballar bri a bri
allò que sóc
ho he hagut d'aprendre lletra a lletra
el que puc sentir
ho he forjat llàgrima a llàgrima
i agraeixo tot allò que tinc
el que he arribat a ser
les vides sentides

no en canviaria cap
de les oportunitats equivocades
m'han obert totes les noves portes

fins arribar aquí
ara que ja sóc sac de dolors

viure és un regal
que s'assaboreix patint-lo

II

tots els moments passats

per difícils que foren

totes les històries viscudes

per patides que fossin

tots els camins marrats

per perduts que em trobessin

m'han dut fins aquí

amb tu

i ara soc feliç

groc

no us feu il·lusions en veure
fulles esgrogueïdes
caigudes de branques nues
no és groc de llibertat

ens faran passar
hivern de fred i dolor
tan se val
vindran els vents de sempre
amb la nova primavera de sempre
les pluges suaus amararan els camps
ompliran deus i rieres
reverdiran la vida
esbaldiran la claveguera feixista
on mouen la història
on neden com peixos

hi haurà un proper estiu de llibertat
i el farem nostre

tu en silenci

mai no t'he sabut agrair prou
tots els silencis que m'has tornat
 
quan més fort et deia
més buit m'explicaves
quan més lluny era
més fort em miraves
quan més intens plorava
més net era el teu somriure
que més foc em cremava
més balb em rescataves
quan tot semblava morir 
més present et feies
de mi n'has fet
tots els fènixs possibles
 
no existirà mai un jo ni un ell ni un res
que et retorni tanta vida
perquè no res és semblant a tu

prenem-nos les mans
la tardor ens espera fora
i hem de tornar a descobrir-la
fins a fer de l'hivern un petit detall
i seguir amb aquesta nostra vida
sospitosament eterna

llums

sí
ho sé
la mort sempre guanya
ho té tot a favor

la vida només pot somiar supervivència
i viure a cada moment la victòria

ombres

descobrir la vida
des dels ulls vidriosos de la tragèdia

descobrir la mort
des de la brillant mirada de la vida

som contradicció
i és la contradicció la que ens fa grans

potser som petits
i és aquesta la contradicció

resistents

no sou de moldre el blat a cops de mall
ni d'espantar les eixelebrades riuades a crits
no us ajuda a somiar dolç abaratir el somni
no us lliurarà la llibertat cap felip ni fill de felip

em dol dir-vos que us ha tocat néixer catalans
això no us fa millors que res ni que ningú
no us fa ni rics ni més dotats
només us fa resistents

i si sou poetes és perquè no sabeu ser guerrers