estelar segon

escolta la nit
en el silenci de la lluna plena
Júpiter passeja per un horitzó equivocat

a la Terra
una remor recurrent
se'm desprèn del magí
no l'he sabut parar mai
mai no he sabut com parar-la
i es desboca en fressa esgarrifosa

fèiem festa de totes les vergonyes
mentre la timidesa se'ns fonia
i l'amnèsia ens ho negava tot

per sort

els caramels que em queden

no sé quants caramels em queden al sarró
molts menys que quan de xic me'ls menjava amb deler
recordo el que vam assaborir junts
d'una dolçor madura
familiar
coneguda
fou una llibertat viscuda entre sorpreses
el seu crit despertà totes les ànimes adormides

a vegades

a vegades vaig pel carrer
i m'enamoro d'unes cames
el cor em batega fort
accelero el pas
les avanço
i em giro per veure si et descobreixo

distància

acarones els meus somnis
mentre vius el teu drama
i ens adonem
que vulnerables som en la distància

fotografies

et miro a les fotografies
i m'enamores tres vegades
a cada una d'elles

oració

no sé si hi ha déu?

podria ser que n'hi hagués molts
i tots ells conjurats
han fet que ens trobéssim

i ara
amb la feina feta
s'esvaeixen rere un horitzó
barreja de goig i enveja

de la mà tu i jo
els ho agraïm
i d'amagat ens tastem

si fóssim junts

si fóssim junts
prendria el cotxe

a dos quarts i mig de mitjanit
aniria a poc a poc

fins a la vora del llac
ensumaria els nenúfars
et prendria de la cintura
i et faria un vol
que recalaria en uns llavis

plens de petó
i entre uns braços d'aquells
que mai no fan prou d'abraçada
la nit seria cau suau de plaers

si fóssim junts
canviaríem les paraules per petons
i mai no hi hauria error possible

si fóssim junts
l'única distància possible entre tu i jo
seria la pell
i a trossos seria comuna