rata'm

rata'm fins a dins
allibera'm el cor
ensenya'l a la urbs
fes-li possible estimar móns

ometre fes i ciències dubtoses
i així ser feliç

comiat

i res tornarà a ser com havia estat
i amb tu fuig el millor tros de mi
el que t'havia deixat en ofrena

no sé si vull aprendre
aquesta nova vida
de restes i amputada

avui res no té sentit

m'esvaeixo lleu com la boira

sense esma per fixar-me les formes

potser demà començo

l'àrdua feina de reconstruir-me

potser

demà

mites

estic fart de mites

religiosos o militars

civils o penals

de dretes o d'esquerres

nostres o seus

mascles o femelles

artistes o banals

purs o normals

negres o descolorits

rectes o torts

molt fart

conversar sense maximalismes

amb judicis oberts

i dubtes humans

un dia

un dia

serem lliures
fins a aquell dia
passarem moltes nits
i moltes maneres de passar-les
hi haurà somnis i malsons i insomnis
però el sol sempre surt

un dia
el sol de cada dia
serà llum de llibertat
i escalf de futur

equivocar-nos

equivocar-nos tantes vegades
ens ha fet impurs

ser impurs ens ha fet possible el difícil

oblideu els purs

tenen tanta feina a ser-ho
que ho fan tot impossible

esperança

em crec amb el dret a l'esperança
i me l'invento
a recer del seu feixisme
de les seves agressions i estupideses

cel

et venien el cel
des de la falsa moralitat
a canvi d'una eternitat
que entens per ignorant
que ets creus per poruc

enfilaves la muntanya
per apropar-te al cel
i per costerut que fos
el cel era el camí
panteixaves el paisatge
mentre descobries
l'eternitat mentida

el camí era el cel

el cel era el camí