Sant Joan

et descobreixo en la nit de vetlla
amb el vestit d'estiu
que et transparenta les carícies
i fem ball maldestre
que ens humiteja els cossos
cansats d'esperar alguna cosa més

ets forta de roure
i delicada com de pètal

ets el foc de Sant Joan

el mateix que cada any
em crema totes les espines

poeta

morí el poeta el trenta-u de maig del vint-i-u

els d'allà no el van homenatjar
perquè era d'aquí
i els d'aquí no el van celebrar
perquè parlava com els d'allà.

corre un immens cabal d'ignorància

Enrique Badosa 1927-2021

Espanya

I

i el feixisme els va portar un rei
tant lladre com els seus predecessors
i després un hereu
tant feixista com el seus predecessors

II

no hi ha esperança possible

ni la volen

són de misses recurrents

repetides per predicadors mediocres

que iteren i iteren i iteren

les mentides de sempre

III

sargida a parracs

sobre una geografia accidentada
de trossos encaixats
amb testosterona i feixisme
tot plegat
amb més forats que coherència

ploren els forats

donant per sagrades

les seves pertinences

creuen que deus pagans

els van donar la terra

milers d'anys abans del monoteisme

es vanten dels forats

infligits a les geografies de l'espoli

abans gloriosos ara testimonials

IV

no tenen més força que les conquestes

d'un exercit de covards

que només venç

la seva gent desarmada

on no arriben els seus armats

compten amb la patuleia togada

amb molt més feixisme que llei

V

tenen tanta por a la llibertat 

que la bescanvien per misèria

por

ens vivim les vides
sabent-nos que en són restes
que les de veritat les vam viure
i sobreviure sense lluita
ens donem les mans
per transitar-nos
tan feliços com podem

quan som d'esquena
vessem subtil llàgrima d'enyor
quan som de cara a cara
dissimulem la ganyota
de les nostres pors

la nostra immensa por

de sobreviure'ns

maneres

si no és ètic 

                         no ho pensis
si no és moral 

                        no ho facis
si no és lògic

                        no t`ho creguis
si és mentida 

                        no ho difonguis
si és difícil

                        no enganyis
si no ho saps 

                       calla

bogeria

embogir-te en la nit
que la companyia et segueixi 

fins a on pugui
i et perdin a l'horitzó

on les veritats es confonen
on els ocells li fan l'amor a les papallones 

per procrear colors
on les campanes sonen esquellades

i cabres i vaques conviuen ritus sagrats

on les fresses de fàbriques i cotxes

sonen simfòniques.

i els crits histèrics dels que pateixen

fan orfeó.

i quan et creguin irreversiblament llunyana

els brollaràs en els cors

perquè els estimes

albada

omples l'albada 

amb la sensualitat justa 

per fer d'avui el millor dia de sempre

avui rere avui 

tots els avuis de sempre