Espanya

com amanida de manades
cuita de sal i vinagre
manades de lladres
manades de violadors
manades de fiscals que els justifiquen
manades de jutges que els perdonen
manades de periodistes que els blanquegen
i dalt de tot
borbons de mirada sorneguera
vantant-se d'història de fang i sang

rapsoda

i beneeix la rapsoda que el recita
com si fos de nata i mel

desguàs

baixo rierol a vall
camí de riera
    de riu
        de mar
desembocant a cada trànsit
ballo amb peixots
    gripaus
        granotes
            tritons

a la bassa de prop

el martinet blanc
patolla el fangueig per caçar àpat
enfilat al canyís

a quatre metres d'alçada
el blauet se'n riu
de les meves burdes imitacions

a cada un dels desguassos
perdo un tros de mi

País Valencià

avui ploro València
duta per la llevantada camí de mar
en el trànsit no distingeix llàgrimes de vida
davalla tot barranc avall

camí d'enlloc
hi ha una estela de dolor
i massa ànimes lleven cap a cels
amb la insaciable mediterrània fent-les seves
no hi ha ni cel ni cels

només el desguàs de sempre

barca

sura la barca
indiferent a la fondària
al marge de totes les biologies

que allà sota s'hi remenen
indolent als cadàvers d'altres barques
veïnes fins no fa gaire

sura la barca
no es deixa despentinar pel vent
ni s'enfada per les onades que l'esquitxen
despreocupada per totes les piuladisses

que la sobrevolen
sorda als trons i cega als llamps

sura la barca
amb nosaltres dos dins
tenim les mans preses anem sense rumb
deixant que l'oratge dibuixi la nostra estela
perquè som el viatge de l'un per l'altre

errors

començo a viure els temps
en què no puc marrar les paraules
em queden poques reversibilitats
com per fer-les malbé en errors
abans les paraules amaraven amors
ara són ficcions de vell taciturn
que em deriven cap a la soledat
i m'envelleixen amb el càstig
d'oblidar-me en amors llunyans

res

que lenta és la mort
quan la vida ja no serveix de res

que ràpida fuig la vida
quan se sap plena

que lleuger és el somni
quan se sent inabastable

que lluny som de tot
quan ho tenim a tocar