agost

s'ha de viure la calor d'agost
en migdia atrafegat de feines
per posar en valor la transparència
del got a vessar d'aigua fresca
mentre la cridòria d'orenetes
entreté la massa del cel blau
mentre de fons a l'horitzó
el murmuri de parrups de tudons
diuen fer tard per procrear

ens impacienta la nit de cada dia
i se'ns fa encara massa curta
no la desitgem dormir sinó viure
el que la calor no ens deixa de dia

espectral

saps? visc la vida
en ombra projectada
sobre la paret color d'os
on ja no hi compta
l'escalf de la carn
tampoc sento pell freda
a les nits de tardor
que empenyen hivern

m'enganyen els sons
que no descriuen afores
m'enganyen des de dins
no hi ha somni és deliri

espectral com sóc
potser no cal ser més

ginestera

I

sempre serà nostra
l'olor de ginestera
evocarà aquella lluita teva
de guanyar-me i conquerir-me
se'ns quedarà d'amiga la ginesta
vindran noves primaveres
ens duran l'olor de sempre 
a cada any ens farà més eterns

II

sense veure't
com un arbre més
escampada pels clars

on el bosc no s'hi posa
amb posat perdut
ja és massa agost
la ginestera no té flor
ni olor de ginesta
per descobrir-te

III

tot és miratge
grogor i olor de ginesta
són maneres per fruitar
beines d'espases
plenes de conceptes
de noves ginesteres
amb nous miratges
any rere any
i tu i jo mirant-nos-ho
en silenci i prou
com si res no fos
com si tot fos somni

bars

perseguíem amors

asseguts a les terrasses de bars

regentats per orientals

que havien deixat el món petit

en places d'infàncies sorolloses

i de tutors cridaners

espitllàvem inicis de conversa

que a poc a poc apagaven l'esperit

cada vegada menys serens

a cada copa menys hàbils

ens apreníem els passats

lluíem de pecats inconfessables

la lluna se'ns posava a sobre

tu de mar

jo de muntanya

brindàvem a la plana

per vides impossibles

i en saber-ho

ens en rèiem

mentre cap silenci

mai no va gosar saludar-nos

muntanya

he pujat fins a on dormen les fades

la terra on els déus confonen

les soques centenàries amb pedres

on els rius canten llibertat

on prínceps i princeses eren eterns

i construïen castells de guerres

entre sàtirs reis medievals

allà on el ruixat de mitja tarda
ho transparenta tot
i fa les fonts deus

allà dalt m'he posat el món als peus
com quan estic amb tu

gelat de xocolata

juga-la
xoca-la
mentre l'encaixes
entre queixals
queixosos
de gels

la xocolata nua
en boles i pilotes
del vas al bes
i a la gola
com expressant-te
gust de sexe

ajuda'm a viure

ajuda'm a viure

ara que arrossego

les velles basardes

i ensumo la mort

lluïda de fulles ermes

prego litúrgies atàviques

ineptes de taumatúrgia 

perdo l'hora del futur

i em faig massa finible 

ajuda'm a viure

jo ja no tinc forces

per fer-ho sol

fem-nos feliços

descobrim-nos

rere la ganyota obaga

aquella alegre rialla

de quan érem tendres

i crèiem en el món

canviant de cada dia

dels nens sense por

que jugaven immortals

a la recerca de neu

a les muntanyes altes

o corrien la platja infinita

que les marees amagaven

cada dia de la infància