notícia

una companya de feina
rep una trucada a mig mati
vine a casa
el nen no es troba bé
quan arriba el fill es mort
ambulància mossos
dolor a raig
no m'ho sé imaginar


viviu tots els somnis possibles
i que la realitat us trobi sempre feliços

Nadal

ho fa
una llum que brilla alegre
un estel que porta cua
tres reis desorientats
un pessebre ple de nen
una verge que no gaire
uns dimonis que tampoc
un fuster massa babau
uns ramats descurats
uns pastors de revetlla

any rere any
ve el Nadal
amb les neus tendres
que estrenen hivern
i evoquen infàncies

quadre

se t'amaga la veritat

amb fons de colors i trames escairades
que no saben ser missatge
i l'objecte protagonista
es vanta de bellesa regalada o franca
fa com si enlluernés
i tots els tots viuen a recer
tots els colors i amb tots marida

a tots plau el seu silenci

fora de l'escena
tot plora o riu
canta o calla
neixen nadons i moren avis
els púbers sedueixen en festes
que maduren casoris

per lliurar-se en sexes
que fan néixer més nadons
encara eterns

perquè no saben envellir
i tot ho fan amb ràbia i dol

incapaços de saber què

ni de callar-ho

fora de l'escena hi és tot

sis de desembre de 2018

sis de desembre

avui
massa bon dia per enterrar qui hem estimat
massa missa per a ànimes que ja no recorden déus

massa festa per celebrar la seva farsa
massa presó per presumir cap llibertat
massa sabres per commemorar una pau de paper moll
massa vaga de fam perquè ens menteixin cap més dret

Novelda

Istanbul

mar

travessar el canal de mar
mar inquieta sota els peus
olor de mar industrial i petrolis
vaixells vells fan camins de mar
mar d'ones que acaronen bucs
mar que no sap ni vol callar
és el mar de tots els mars

Àsia al fons
Europa darrera
Istanbul pertot

ella

que va solcar tots els mars
tots
que va fer seves terres i llengües
que contava aventures
amb saviesa de Sherezade immortal
que va saber
fer-nos viure-la imprescindible
ella al cor
llàgrima roent entretinguda
aquell tros de mi extirpat
no cicatritzarà mai
obert en canal sense mar
travesso el mar de tots els mars
Bòsfor i Istanbul esdevenen de joguina

memòria

aniré deixant escrits
com qui escampa pedres

pels camins del bosc
per tal de retrobar-los de tornada
i refer totes les històries
dels meus oblits

els amants

anys després
encara et descobreixo
en cartes de quotidianitat
que feia perdudes
a cap d'elles no s'explica res
ni transcendent ni poètic
no hi ha cap noticia per reviure
però totes ells criden a vuit vents
com era d'immens el nostre amor