dos cossos

et veia en el teu sepulcre de records
amb la pell ferida
esquerdada com un erm d'agost
blanca i freda com la neu antàrtica

no gosava de prendre't
perquè la meva funda de molsa
és plena de punxes d'esbarzer amb sal

et faria un mal innecessari

per lluny que siguis de cap dolor

autoajuda

I

tothom a qui se li ha mort un ésser estimat
escriu poesia

tothom que ha estat rebutjat per un ésser estimat
escriu poesia
és de primer d'autoajuda

II

la mort i el desamor

ho tenen

si pots ho aguantes

i si no t'aguantes

la bogeria també juga

amb aquests sil·logismes

III

els mals sentiments fan literatura

els bons sentiments fan llibres d'autoajuda

mosquit

malparit t'has fotut
amb mi al llit
m'has fiblat
fins a l'esperit
t'odio fins a l'infinit

formiga

la forma amiga de la formiga
recorre mons absurds

de camins eterns per sobreviure
sempre porta a taula el pa de cada dia
i entronitza una reina útil

que fa de presidenta republicana

sargantana

la sarrgantana
escala prest de biaix
la solellada paret

bon dia rèptil menut
vigila no faci algú
bistec de tu

mosca

menuda voleïadora
negra com una sotana
serveixes per a alguna cosa?

ho preguntes tu humà
incapaç de refer
ni un bri del que desfàs

pressa

travesso móns interessants
a la velocitat de la llum
i no els percebo
en faig una involuntària ignorància

involuntària?

què m'obliga a la pressa?
encara tinc prou cames
com per transitar a velocitat humana
observar amatent sense por

i comprometre'm on calgui

la por que em fa córrer
fou aquell dia a Porto
en aquell pont vertiginós
amb aquella angoixa boja
que em va fer presoner a la riba equivocada

no vaig pensar

vaig córrer com el so
el vaig travessar en un instant

vaig superar el pont

però la por va quedar en mi

per sempre

travesso móns interessants
a la velocitat de la llum
i no els percebo

en faig santuari de la meva por