penyora

érem presoners de les dificultats
ells ho sabien i se n'aprofitaven
ens premien i espremien els cossos

fins a treure'ns el suc de les ànimes
vivíem esclaus d'un món que deien lliure
l'amor era la nostra penyora de supervivència

ens el fèiem ple perquè ens hi anava la vida

ulls

amb què em miraves de dins com furgant-me
amb què em seduïes i m'omplies de goigs
amb què m'apaivagaves dolors i cremors
amb què em vas segrestar la vida per viure'ns-la
amb què m'escrutaves la nuesa i te n'enorgullies
amb què em feies sentir-me gran i fort
amb què repassàvem l'experiència compartida
amb els que enyoro la història escapçada

a vegades

mentre feinejàvem pel jardí
a vegades
se't ponia ombra
a la cara obaga

a vegades
se t'apagava el brill dels ulls
callàvem les pregones converses

encetàvem remors

que dolien de mort

xerràvem absurds

amb cantarella de mitja tarda
per apaivagar silencis
que dolien de mort

a vegades

i al crepuscle d'horabaixa

jèiem estranys

un al costat de l'altre

a vegades

banalitat

al foc de la llar

hi cremaven els llibres banals
els que no feien ni llom

sense compromís ni estètica

ni es mullaven ni ens escalfaven

jardí

amarat com d'esponja

regne de molses tendres
i fongs de mil formes
un final d'hivern plujós
ha omplert de vida el jardí
insectes i ocells de mil colors
fan dansa reviviscent
amb mirada badoca
compartim agraïment
de la generosa generositat
quan arribi la primavera

trobarà la feina feta

passeig

m'agradava aquell món

d'ocells vestits d'espantalls
de conills disfressats de fusells
de dimonis amables
de bruixes babaues
de silencis cantaires
d'intel·ligències naturals
de cinismes tendres
on tu i jo encara passegem
per la platja de migjorn
amb el sol de mitja tarda
per la tempesta d'oreig

surfejant tsunamis de nata
fugint de sismes de pastís

sota els barrets de palla

que ens regalà la Caselles

paradisos

escoltava pels "mèdia"
un dimoni vestit d'àngel
proclamant-se doctor
d'alguna ciència
i potser pseudociència
feia de testimoni

d'una munió de pacients
tots ells terminals
que havien vist la llum
al final del túnel
i que havien tornat
per explicar-l'hi

ara feia l'acte generós
de compartir experiències
a tant la prèdica

és més fàcil creure
que la por crea paradisos
que en els paradisos
que crea la por

si és increïble
no t'ho creguis