a vegades

mentre feinejàvem pel jardí
a vegades
se't ponia ombra
a la cara obaga

a vegades
se t'apagava el brill dels ulls
callàvem les pregones converses

encetàvem silencis

que dolien de mort

xerràvem absurds

amb cantarella de mitja tarda
per apaivagar silencis
que dolien de mort

a vegades

i al crepuscle d'horabaixa

jèiem estranys

un al costat de l'altre

a vegades