incondicional

de dia et somiava despert

i quan la nit ens jeia
t'alenava el clatell
et giraves

i m'abraçaves un no em deixis
et besava al llavis

un com si fos possible
ens eriçàvem encesos
i sotragàvem l'estança
amb la quietud del desprès
et besava

un no em deixis
i m'abraçaves

un com si fos possible
i quan l'alba ens trobava silents
vivíem la traïció de la llum del dia
ens distanciava massa llarg
ens apartava massa tros
ens ponia massa por

amb el crepuscle d'horabaixa

se'ns ponien totes les pors

la nit ens tornava plens