helichrysum

I

a migjorn la platja negra sorra de cendra

vestigi de volcans adormits de segles

al nord el mal dit mar blanc
ni aigua ni sal ni peixos
plàstic i plàstic i més plàstic

intenses fàbriques d'hortalisses

que en viuen els qui hi treballen

peixent tota el nord net i polit

a ponent la torre de Cerrillo

ferida de temps i oblit

més a prop de terra que de guerra

atalaia guenya en una mar de pau

en tot aquest paratge ple de poc

els helichrysum groguegen menuts
pel ventot incansable
mentre tanquem l'hivern escampen
l'olor subtil i apocada
que qui l'ensuma no l'oblida
i si l'ha oblidada és que no l'era
també li diuen sempreviva
com les que fem enramades
i perfumen armaris
o posem en cistells de vímet
en rústiques decoracions

que polsoses semblen vives

(vaig saber l'helichrysum al Montsec

a la vall de Meià
en aquell tros on tot s'escarpa
que de feixa a feixa s'hi escampen 

les escultòriques rocalles
que estrangers cullen a tant el quilo

d'això fa un munt de vides
i encara recordo la seva flaira)

enmig del paisatge adust
malviuen les ginesteres menudes
amb més vent que flor
s'encongeixin les sabines atemorides
els canyissos es fan de vidre
i de regal un martinet blanc solitari

van omplint pap de puntetes per les tolles

tot i que aixeca poc

fa de quixot a la contrada

torno on era i us explico ràpid
que de tornada cap a llevant
hi ha un horitzó ple de cap de Gata

submergit entre boires 

que li fan falsa llunyania

II

a la Salina Vella un horitzó de flamencs
més de dos-cents
s'estarrufen les ales per sofrir el vent
de força sis

Roquetas de Mar