agror

no patiu per mi

si les meves paraules sagnen

sé que em queden estones de felicitat

per viure

sé que la majoria

les aprofitaré
i les que no
quedarem com a fites de futur
-sense fites no hi ha futur-

encara em veig amb cor
de respondre preguntes molestes

encara em veig amb cor d'escriure

per escapçar silencis buits

la poesia és l'armari

on emmagatzemar l'agror

poder-lo tancar amb forrellat

i llençar la clau a la desmemòria
i fer-ho ara

abans no arribi la inconsciència