dues cartes

Carles

sota l'olivera jove

reposes amb una precocitat dolorosa
faig com puc per mantenir viu el teu record
tinc por de perdre'l i tornar-te a perdre
una vegada i una altra i una altra
la desmemòria recurrent
m'invoca totes les humilitats possibles
mira que som ben poca cosa
potser res
res de res
i no cal
no està escrit enlloc que haguem de transcendir
i ningú no ens ho escriurà mai
ni ens obligaran a fer-ho

aquest és el nostre dret
aquesta és la nostra llibertat

hem deixat l'ADN en descendència
però sabem que creixeran al marge nostre

no usarà les nostres ales cansades

per envolar la seva vida
les bioquímiques que les viuen són seves
no ens pertanyen
tenen poc a veure amb nosaltres

4 de març de 2025

Carles

la maleïda mort deixa rastre de dol i dolor

més quan és sobtada i traïdora

més quan qui mor és jove

més quan aquest jove 

s'acaba de casar

més quan l'excusa de casament

és una meravellosa filla

tot plegat arrodonia el teu projecte vital

i vas morir sobtadament sense despertar

del son de la nit anterior

vas arribar a la meva vida

com a germà petit

amb tu vaig aprendre a estimar la infància

després vaig comprendre

que amb tu vaig aprendre a estimar

ara ets energia

ens retrobarem

més enllà

a l'abraçada definitiva

7 de febrer de 2006