aquelarre

estranya la cançó cantada

a mitjanit amb cors d'udols i lladrucs absurds 
de fons el xiscla sord del xut enfila el solo
que rebota entre l'horitzó de capçades platejades

i les ànimes confuses de foscor i materialitat

que li fan caixa

feu el cant de les bruixes
amb tots els conjurs memoritzats dels llibres vells

baixa l'hora fins a la mitjanit
ara totes les màgies són certes
la lluna és plena i la sensualitat aflora la pell

els dimonis espantats fugen a l'avern

mentre cornuts de calçotets bruts

bramen primitius roncs pertot

volen caçar-vos per enveges vergonyants