malson

somio la teva esquena nua
prenent-me distància
penso fort -ardit telepàtic-
perquè et giris

vull els teus ulls
-aquells ulls negres que veien tan dins-
que copsin la mesura justa
de la teva darrera mirada
la que conec perduda

saber-te irreversible m'esquinça l'ànima
com pedra roent dins de la meva garjola,
incapaç de pair el dolor empresonat.

poemes cançons paraules i contes,
les músiques descobertes
tot es perd en la mirada que no torna,
la taciturna resposta que plora
la distància que distancia.

la teva esquena nua allunyant-se

quan em desvetlla el trasbals
jec cabdellat arraulit
panteixo més que aleno
amarat de llàgrimes
m'exploten les temples
que no contenen
l'anima endolada

mentre fora la lluna tot just comença
la seva llarga excursió de nit de cada dia