la mentida de veure't perfecte

amollar-me a tu

lliurar-m'hi de cor
deixar el magí aturat
i plorar amb tu tots els plors
negar-me de llàgrimes
fer-me sord al xivarri
que em vol distret
ablanir-me de caràcter
encegar-me per la brillantor
del teu cos que es desprenia de la muda
per deixar-hi el vellut humit
a pell nua
esgarrifada
el calfred que et tremola
ple de tota la por possible

amb un silenci balb pertot

i un fred absolut que ens desorienta

en la mort he après

la mentida de viure't perfecte