depressió

i la vida se't fa ample
ja no la pots contenir

ni abraçar

ni abastar
tot són vores mal sargides
per on et vesa l'ànima a alenades
la tristor és companyia
i el silenci cicatriu
en res no s'avança
res no s'estima

res no es crea

i si de ric era insaciable

de pobre es consumeix a si mateix

com el caliu de la xemeneia
a punt de passar la nit 

més negra

més freda

més llarga
on la primavera hiberna
mentre l'hivern en fa feu
fins al darrer fum