ballo el vol foll del cor que em mena a tu
de la festa la rialla exagerada
cada vegada amb més tendresa que destresa
l'abraçada que ens refà de dubtes grisos
sóc nu de nit neta
m'estremeixen rosades d'olor de gessamí
la pell balba s'eriça i la tremolor eixorda el silenci
només dins meu
en l'espai que ressona dins del meu crani
fora el silenci segueix invencible
només el teu alenar suau et fa viva
clareja
el dia és nu i net
els cúmuls són casolans d'inofensiu cotó
desprenen arcs irisats com rialles
no hi haurà ni torbs ni llamps
ni vendavals de vàndals vents
i tot és només perquè tu no obres la porta i marxes
sense esteles
com sempre has fet amb totes les meves pors
No hay comentarios:
Publicar un comentario