vestida de mel

de la bellesa plena vestida de mel
mirada blava de cel i transparència
mans destres de dits llargs i àgils
arpegiant tres guitarres en una
convertint el poema en cançó
que fa del crit d'altres la sang pròpia
i omple de llum els inferns de la terra

i jo saber-me espectador badoc
enamorar-me dels missatge clars 
de la cantant de mirades netes
les paraules dibuixen cançons 
que acompanyen totes les solituds
de tots els móns

demano als déus fer etern l'instant

enamorar-me de l'immens
que ix de tot cos perquè cap cos
no sap com contenir-los

aquest tampoc és el meu amor

en sóc fan o client atent i amatent
però he de seguir el viatge enlloc

sé que mai no sabré estimar
perquè no sabré estimar com tu