Páginas

lunes, 24 de marzo de 2025

penyora

érem presoners de les dificultats
ells ho sabien i se n'aprofitaven
ens premien i espremien els cossos
fins a treure'ns el suc de les ànimes
vivíem esclaus d'un món que deien lliure
l'amor era la nostra penyora de supervivència

ens el fèiem ple perquè ens hi anava la vida

viernes, 21 de marzo de 2025

ulls

amb què em miraves de dins com furgant-me
amb què em seduïes i m'omplies de goigs
amb què m'apaivagaves dolors i cremors
amb què em vas segrestar la vida per viure'ns-la
amb què m'escrutaves la nuesa i te n'enorgullies
amb què em feies sentir-me gran i fort
amb què repassàvem l'experiència compartida
amb els que enyoro la història escapçada

a vegades

mentre feinejàvem pel jardí
a vegades
se't ponia ombra
a la cara obaga
a vegades
se t'apagava el brill dels ulls
callàvem les pregones converses
encetàvem remors
que dolien de mort
xerràvem absurds
amb cantarella de mitja tarda
per apaivagar silencis
que dolien de mort
a vegades
i al crepuscle d'horabaixa
jèiem estranys
un al costat de l'altre
a vegades

jueves, 20 de marzo de 2025

banalitat

al foc de la llar
hi cremaven els llibres banals
els que no feien ni llom
sense compromís ni estètica
ni es mullaven ni ens escalfaven

martes, 18 de marzo de 2025

jardí

amarat com d'esponja
regne de molses tendres
i fongs de mil formes
un final d'hivern plujós
ha omplert de vida el jardí
insectes i ocells de mil colors
fan dansa reviviscent
amb mirada badoca
compartim agraïment
de la generosa generositat
quan arribi la primavera
trobarà la feina feta

sábado, 15 de marzo de 2025

passeig

m'agradava aquell món
d'ocells vestits d'espantalls
de conills disfressats de fusells
de dimonis amables
de bruixes babaues
de silencis cantaires
d'intel·ligències naturals
de cinismes tendres
on tu i jo encara passegem
per la platja de migjorn
amb el sol de mitja tarda
per la tempesta d'oreig
surfejant tsunamis de nata
fugint de sismes de pastís
sota els barrets de palla
que ens regalà la Caselles

jueves, 13 de marzo de 2025

paradisos

escoltava pels "mèdia"
un dimoni vestit d'àngel
proclamant-se doctor
d'alguna ciència
i potser pseudociència
feia de testimoni
d'una munió de pacients
tots ells terminals
que havien vist la llum
al final del túnel
i que havien tornat
per explicar-l'hi

ara feia l'acte generós
de compartir experiències
a tant la prèdica

és més fàcil creure
que la por crea paradisos
que en els paradisos
que crea la por

si és increïble
no t'ho creguis

Roquetas

hi planten pertot washingtònies
les que tenen fulles grans
com enormes mans obertes
que plenes de dits
es desfan en aplaudiments al vent
llavors fresen com la pluja
la tan enyorada pluja
la que fa del desert horta
aquí sota cabanes de plàstic
hi viuen miratge rere miratge

miércoles, 12 de marzo de 2025

la tigre e la neve

si estigués amb tu
t'esperaria els descansos

si estigués amb tu
t'anticiparia les faltes

si estigués amb tu
et satisfaria els desitjos

si estigués amb tu
et lloaria les decisions

si estigués amb tu
et felicitaria els encerts

si estigués amb tu
t'acompanyaria els errors

si estigués amb tu
t'abrigaria els freds

si estigués amb tu
et curaria els mals

si estigués amb tu
et protegiria de les pors

si estigués amb tu
ho seria tot per a tu
i t'enamoraria cada dia

helichrysum

I
a migjorn la platja negra sorra de cendra
vestigi de volcans adormits de segles

al nord el mal dit mar blanc
ni aigua ni sal ni peixos
plàstic i plàstic i més plàstic
intenses fàbriques d'hortalisses
que en viuen els qui hi treballen
peixent tota el nord net i polit

a ponent la torre de Cerrillo
ferida de temps i oblit
més a prop de terra que de guerra
atalaia guenya en una mar de pau

en tot aquest paratge ple de poc
els helichrysum groguegen menuts
pel ventot incansable
mentre tanquem l'hivern escampen
l'olor subtil i apocada
que qui l'ensuma no l'oblida
i si l'ha oblidada és que no l'era
també li diuen sempreviva
com les que fem enramades
i perfumen armaris
o posem en cistells de vímet
en rústiques decoracions
que polsoses semblen vives

(vaig saber l'helichrysum al Montsec
a la vall de Meià
en aquell tros on tot s'escarpa
que de feixa a feixa s'hi escampen
les escultòriques rocalles
que jardiners cullen a tant el quilo

d'això fa un munt de vides
i encara recordo la seva flaira)

enmig del paisatge adust
malviuen les ginesteres menudes
amb més vent que flor
s'encongeixin les sabines atemorides
els canyissos es fan de vidre
i de regal un martinet blanc solitari
van omplint pap de puntetes per les tolles
tot i que aixeca poc de terra
fa de quixot a la contrada

torno on era i us explico ràpid
que de tornada cap a llevant
hi ha un horitzó ple de cap de Gata
submergit entre boires
que li fan falsa llunyania

II
a la Salina Vella
un horitzó de flamencs
més de dos-cents
s'estarrufen les ales
per sofrir el vent
de força sis

Roquetas de Mar

alba i vetlla

quan l'alba apagui els somnis
i la realitat em torni a etzibar
la quotidianitat de cada dia
somiaré que la nit és llibertat
i la vetlla un deliri malaltís 
que els metges em volen medicar

aquelarre

estranya la cançó cantada
a mitjanit amb cors d'udols
i lladrucs absurds
de fons el xiscla sord del xut
enfila el solo
que rebota entre l'horitzó
de capçades platejades
les ànimes confuses de foscor
i materialitat li fan de caixa

feu el cant de les bruixes
amb tots els conjurs memoritzats
dels llibres vells

baixa l'hora fins a la mitjanit
ara totes les màgies són certes
la lluna és plena
la sensualitat aflora la pell
els dimonis espantats
fugen a l'avern
mentre cornuts de calçotets bruts
bramen primitius roncs pertot
volen caçar-vos
per enveges vergonyants

incondicional

de dia et somiava despert
i quan la nit ens jeia
t'alenava el clatell
et giraves
i m'abraçaves un "no em deixis"
et besava al llavis
un "com si fos possible"
ens eriçàvem encesos
i sotragàvem l'estança

amb la quietud del desprès
et besava
"un no em deixis"
i m'abraçaves
un "com si fos possible"

quan l'alba ens trobava silents
vivíem la traïció de la llum del dia
ens distanciava massa llarg
ens apartava massa tros
ens feia massa por
amb el crepuscle d'horabaixa
se'ns ponien totes les pors
la nit ens tornava plens

domingo, 9 de marzo de 2025

prec

no marxis
espera't
aviat arribarà la llibertat
i potser valdrà la pena

no marxis
espera't
ajuda'ns a defensar la llibertat
val la pena

el sentit de la vida

el sentit de la vida?
tu rai que has nascut mascle i blanc i llest
en un nord ric i amable
menges tres vegades al dia
si et ve de gust
només és gana quan vols estilitzar-te
sigui per agradar o per agradar-te
tries i menges i agrades i ets cobejat
què més vols?
que el privilegi sigui etern?
au! passa! 
tota la teva vida sencera
no és ni un un bri de segon de la infinita eternitat
i no
cap nanosegon de bondat
no val una eternitat de privilegi
no hi ha déu prou babau que t'ho bescanviï
per molt que siguis mascle i blanc i llest
i fill d'un nord ric i amable

biografia determinada

la guerra que et va néixer
la gana que et va créixer
la por que et va viure
el silenci que t'eixordava
els sabres d'acer i esglai
les misses inacabables
l'amor que no sabies
el que no vas reeixir
la gasiveria pròpia
la saviesa amagada
la buidor on treballaves
la família imprevisible
la màgia fallida
la malaltia convençuda
la mort decidida
i per fi

l'adéu 

trifolium

a l'atzar he obert
un dels llibres de la lleixa polsosa
d'ell han voleiat les assecades fulles
de trifolium de flor rosada
el que té més medecina que l'apotecari
han passat vint anys de la collita
ara són espectres bidimensionals
la mínima alenada
els ha escampat per la cambra
ja no son remei
ni per llevar aquesta melangia
que m'ha pertorbat la tarda

miércoles, 5 de marzo de 2025

fredor

la meva por era aquella poesia
que rimaves per amagar
la teva indiferència
era dolça de mel
però la defugies
amb fredor erta
jo et llegia sensual
com de joies i pètals
mentre et vivia allunyant-te
entre acer i gel

saps?
la vida se m'escolava
entre els dits balbs
cada demà era més curt
que l'avui de cada dia

martes, 4 de marzo de 2025

monosil·làbicament

I
jo ja no sé
si soc cec
o què coi soc
no veig res
i el meu món fa
com si no hi fos
vaig sens llums
mig orb o cec del tot
el meu jo fuig del mar de sal
car soc com peix de riu dolç
no sé on vaig
ni què coi soc

II
faig dret sens fer
veig tort si faig
faig sort si faig i no veig
vaig fort si ni faig ni veig

III
sí soc gran o vell
sí soc prou o poc
sí soc gras o prim
si soc groc o roig
si soc deu o cent
si soc cent o mil
si soc sant o déu
sí soc déu o cent déus
que amb un no faig
i amb cent faig curt
ni un
ni deu
ni cent
ni mil
cap déu
si fos el cas
tu
sols tu

IV
tant roí com res
quan soc sol
sens tu amb mi
no sé ser ni dos ni tres
no sé ser res
sol no soc res

V
i prenc el vol
i el faig ras
i ho veig tot
des de dalt
és plaent
ni groc ni roig
a dalt el cel blau
a baix el mar
més blau si cap
blau tot
tot blau
VI
no
no vull gent com jo
amb un com jo
ja fem prou
i si cal ser dos
vols ser-ho amb mi?
quan jo vull
sols em vull amb tu

VII
que poc sóc
si sóc sol
sens tu
sóc poc
com gla amb corc
quan som dos
tu i jo
som molt
i per a mi
ho som tot

VIII
creix
fuig de la llar
fes el bes
pren el vol
i ves lluny
el món és gran
fes-lo teu
i viu-lo tot

IX
el cap ara calb i llis
fou ple d'or ros
ja no
on fou foc és fred
on fou fred és gel
on fou bell és vell

X
el sol no pot ser a tot
i de tot fuig
el món blau és fa gris
quan el sol fuig al mart
de cel roig i es fa groc
tot es mou
i a on tot fou viu
tot és fa mort

XI
dins és fred
i balb
al ras tot és sol
i sang
dins tot és mort
i put
al ras tot és viu
i flor
jo sóc el de dins
amb el meu res
al ras ets tu
i el teu bes


XII
l'or de blat fa ball al vent
a poc a poc es fa gra
i quan cal és pa

XIII
un xic de tu
i un bri de mi
fan un prou
de tots dos

XIV
cinc vins
el vi bo
el vi fort
el vi dolç
el vi viu
i el vi amb tu

XV
l'au pren el vol
i vol un ou viu
per ser de nou
i ser-ho amb fill
és cap d'any
és any nou

XVI
el bard que és orb
diu el món com el vol
no com el veu
és clar 
no com és
és clar
diu el món com el viu
i com se'l creu
és clar

XVI
cinc dits no fan ma
deu dits no fan dues mans
cinc dits no fan peu
deu dits no fan pas tots dos peus
vint dits no fan ni 
dues mans ni dos peus
ho saps oi?
res no és pla prou és cim
res no és suau molt és brusc
i de dur ens fa forts
fins que ens fa morts
a Pere Quart
ni tercer ni cinquè
Quart 

dues cartes

Carles

sota l'olivera jove
reposes amb una precocitat dolorosa
faig com puc per mantenir viu el teu record
tinc por de perdre'l i tornar-te a perdre
una vegada i una altra i una altra
la desmemòria recurrent
m'invoca totes les humilitats possibles
mira que som ben poca cosa
potser res
res de res
i no cal
no està escrit enlloc que haguem de transcendir
i ningú no ens ho escriurà mai
ni ens obligaran a fer-ho
aquest és el nostre dret
aquesta és la nostra llibertat
hem deixat l'ADN en descendència
però sabem que creixeran 
al marge nostre
no usarà les nostres ales cansades
per envolar la seva vida
les bioquímiques que les viuen són seves
no ens pertanyen
tenen poc a veure amb nosaltres
4 de març de 2025


Carles

la maleïda mort deixa rastre de dol i dolor
més quan és sobtada i traïdora
més quan qui mor és jove
més quan aquest jove 
s'acaba de casar
més quan l'excusa de casament
és una meravellosa filla
tot plegat arrodonia el teu projecte vital
i vas morir sobtadament sense despertar
del son de la nit anterior

vas arribar a la meva vida
com a germà petit
amb tu vaig aprendre a estimar la infància
després vaig comprendre
que amb tu vaig aprendre a estimar

ara ets energia
ens retrobarem
més enllà
a l'abraçada definitiva
7 de febrer de 2006

lunes, 3 de marzo de 2025

eternitat

quan comprengueu que l'eternitat
és innecessària com el sofriment
deixareu de sofrir
potser el cos us farà mal
però deixareu de sofrir
potser la mort us farà por
però la mirareu de cara
potser sentireu buida la vida 
però la mentida és molt més buida

quan comprengueu que l'eternitat
és innecessària com la mentida
només us quedarà viure

la sortida del sol de cada dia
el ritme minvant i creixent de la lluna
un nou planeta descobert al firmament
aquella música que et regira l'ànima
un poema que et sacseja el cos
el bes d'amor entre els teus llavis
el plor del nounat entre els teus braços
aquell ocell que ha tornat a l'aiguamoll
un feixista tancat de per vida a la presó
amb el lladre que el va encimbellar

la vida és prou
no necessita ni brells ni brills ni artificis

déu?

de veritat creieu que hi ha un déu
que us premiarà bones accions
quin déu?
el de les plagues d'Egipte?
el que volia que Abraham sacrifiqués Isaac?
el que va fer que la balena s'empassés Jonàs?
el que parà el sol perquè els seus
acabessin una venjança genocida?
el que va consentir la creu per al seu fill?
el que ens castiga amb un pecat universal
que no hem comès?

això no és déu és infern


irreversible

hi ha dies de silencis tristos
de comiats irreversibles
amb riures juganers de canalla
inconsciències immortals d'adolescents
pèrdues plorades d'adults
la por crescuda dels grans

la vida enfilada a la tercera dimensió
contempla el vol irreversible del temps

agror

no patiu per mi
si les meves paraules sagnen
sé que em queden estones de felicitat
per viure
sé que la majoria
les aprofitaré
i les que no
quedarem com a fites de futur
-sense fites no hi ha futur-

encara em veig amb cor
de respondre preguntes molestes

encara em veig amb cor d'escriure
per escapçar silencis buits

la poesia és l'armari
on emmagatzemar l'agror
poder-lo tancar amb forrellat
i llençar la clau a la desmemòria
i fer-ho ara
abans no arribi la inconsciència

domingo, 2 de marzo de 2025

mar

no hi ha mal
que un bany de mar
no alleugereixi

hivern tou

aquells anys
que la llenya jeu tranquil·la al rebost
perquè l'hivern no es lleva

una calor estranya ens viu
als endins gaudim la bonança traïdora dels vents del sud
sense fums de xemeneies
només olors de cuines lentes
les rosades verdegen cereals sobtats
que creixen amb poca arrel i menys fruit

el ponent despietat els bleirà
mentre les pestes fan festes
en arbres desorientats
amb vestits de mil flors massa d'hora
és hivern de trasbals
tot sembla amable i viu
però qualsevol maltempsada ens farà llaga
i la diversitat se'ns morirà una mica més