vides sobreres

donar totes les meves vides sobreres
per una sola d'aquelles abraçades
que omplien la nostra rutina diària

en català visc

en català escolto els mals de panxa que ploren nadons
els consols de les seves mares dubten en català
l'horitzó de gossos de nits negres borda en català
en caure el riu verge muntanya avall canta en català
l'aire que pentina els blats tendres sona en català
i quan fa vibrar xops les fulles fressen en català
el nostre mar de cada dia oneja en català
trons i torbs i tempestes ens espanten en català
 
perquè català sóc i en català visc

bocaterrosa

bocaterrosa sobre el llit
sento gelosia dels llençols
que et dormen la nit
fora el sol ens espera
ple de preguntes

tres anys

el més dur del que passa 
és que a tu ja no et passa 
i a mi em passa sense tu

pèixer

corcat de calamitats que em viuen
vida prescindible entre els prescindibles
no goso péixer l'herba salvatge
dels prats innivats per hiverns

peixo
entre bous esquellats 
engreixo
i espero sacrifici de carn

no goso respirar l'aire dels herois 
que ens forgen en futurs lliures

peixo entre els silenci dels racons
no sé ser davant
amb les banderes eriçades

ni prenent atxes que obrin camins

horabaixa

és horabaixa 
molt molt baixa
la platja s'arrecera rere mantell negra
es desvetlla el silenci
les gavines carronyaires s'adormen
de lluny pescadors de canyes llargues
i línies invisibles traginen palpentes
s'encén un horitzó d'estels
que augura nit de celístia freda
el motor de les ones s'apaga
el vent no gosa trencar la taciturnitat
ara escolto el teu alè
de peu dret albires l'horitzó
sé que veus famílies de dofins
que juguen a esquitxar-se
terres antípodes de paradisos certs
platges verges de sorres blanques
vaixells de pirates verds
de tatuatges maldestres
i cada paisatge et canvia el batec

en veure't sé que sóc jo qui veu la bellesa
i batego més fort que el mar i tu


 

malalt

la boca em té gust de cartró
mentre la tos em parteix el pit
la gola saliva metàl·lica
ferida d'empassar vidres
un calfred em trenca l'espinada
i s'hi entreté estona i estona
cap flassada sap escalfar-me
la tremolor eixorda silenci de dents
penso i sé que no és res
que la malaltia exagera els dolors
però em veig com un captaire nu
enmig de la vorera noble
de la ciutat freda i indiferent
que atrafegada m'ignora la solitud
totes les meves debilitats
m'esfondren des de mi mateix
i aquell guerrer de causes nobles
envileix en la fonda covardia
la humilitat cala el moll de l'os
i l'ànima de fum se m'esvaeix