Muriel

matí

avui és un dia de llàgrima tendra
som-hi i amb força
som d'una terra
que dels miracles em fa rutina

nit

a la fredor de la nit
dins la llar balba
l'esca encén el fogó
i l'escalf ens abraça
l'esca s'apaga
però el foc queda viu
i ens viu de certesa
ens ofrena el comfort
i més enllà l'esperança
de despertar lliures
en demà de fronteres
noves i netes

et devem una terra lliure

que només sigui nostra

de paper

de paper ser
de tinta viure't
omplir quaderns
de colors solans i obacs
i en distància
llegir-te i aprendre't
clarejar els trossos de dubte
corregir tots els errors
ser-te immaculat
enamorar-te
per ser el millor escrit
del millor poeta
de la llengua més bonica
per ser-te un jo
que no defugis mai més

colors

I

no respectar qui no et respecta.

no estimar qui no t'estima

no reconèixer qui no et reconeix.

no investir qui t'odia

II

hi ha massa colors a la vida
com perquè embruteu de negre
tots els blancs que us regala

ara sóc teu

I

sàpigues que ara sóc teu

només cal que em vulguis

potser demà em faig d'amant gelosa

i t'esquivo la mirada

refredo la carícia

o t'excuso la trobada

però ara sóc teu

només cal que em vulguis

II

quan jaguem junts

t'explicaré vides

quan permetis que dits i llengua

recorrin els racons prohibits

t'explicaré passats

hi ha agrors que només són possibles

amb boca de mel

hi ha mels que apaguen volcans

o saben perdonar pecats

sigueu

esteleu senyeres
emancipeu-vos
empreneu vol
qui no us vol lliures
no us vol
qui no us reconeix drets
us vol cap cots

#dissabtepoètic

nadala

a voltes em sento fum
sense abraçada que em prengui

tot és blau infinit inabastable
vertigen d'alçada sota els peus
angoixa de pedra dins del pit
el fred de dalt a baix de l'espinada
brando les mans al vent
buscant a qui donar-les
mentre defujo les que m'arriben
m'esforço en sentir-me Nadal
en ser compartit i lliure
taral·lejo velles cançons d'infància
i m'adono que els Nadals blaus
han vingut per conviure'm
amb el vertigen i l'angoixa
i aprendré ser feliç amb ells

si la teva vida fos

si la teva vida fos blanca
te l'acoloriria de primaveres humides

si la teva vida fos temps
els segons serien minuts i les hores dies

si la teva vida fos olor
el meu nas seria el nostre sexe
i nedaríem en carícies

si la teva vida fos estrella
apartaria llunes que apaguen celísties

si la teva vida fos teva
te la manllevaria pels racons dels possibles
i te la faria immensa apedaçant-ne trossos

si la teva vida fos
jo només et seria un tros d'oblit
i el món et viuria en espais infinits