equivocar-nos

equivocar-nos tantes vegades
ens ha fet impurs

ser impurs ens ha fet possible el difícil

oblideu els purs

tenen tanta feina a ser-ho
que ho fan tot impossible

esperança

em crec amb el dret a l'esperança
i me l'invento
a recer del seu feixisme
de les seves agressions i estupideses

cel

et venien el cel
des de la falsa moralitat
a canvi d'una eternitat
que entens per ignorant
que ets creus per poruc

enfilaves la muntanya
per apropar-te al cel
i per costerut que fos
el cel era el camí
panteixaves el paisatge
mentre descobries
l'eternitat mentida

el camí era el cel

el cel era el camí

el moment

el moment aquell del dia en què ens fonem

i tot esdevé anècdota

vel

del vel al tel
la faç al llaç
creus que la creu t'amaga
perquè et fa de gelosia de móns
perquè et fa de gelosia d'amants

sempre m'ha fet por el miratge

només sé sobreviure en la ciència

 

per primera vegada

hi ha una manera de ser capaç
de veure't entre boires
i de lloar-te
com si fossis una de les infinites

mares de déu trobades
i mentre els altres esperen de tu
la màgia del miracle
jo em dono en vida
per una de les teves abraçades

aquell dia la mort em va besar
per primera vegada era la meva
eren llavis de mel amb regust d'herbes
amarades en esperits endolcits
el trànsit definitiu se'm fa tendra
com l'esperança de jove

fou el dia sense demà

voltors

la porta treta de polleguera
l'espirall que ningú mai no ha sabut tancar

l'espill traint-te des del racó que creiem cec 

la finestra de mida humana i vidres balbs
tot plegat et deixen nua
les teves intimitats manllevades
pors i vergonyes de vidre
exposades a ulls curiosos i sàtirs
llavors
la teva llibertat ufaneja
hi ha prou vida feta

i prou orgull lluït
com perquè pengin carnums delictes i pecats
i els vols de voltors s'hi deleixin

sense que per res alteri el teu estil elegant

que fa girar tots els caps de totes les rambles