I
si tornes
tinc per a tu
la ciutat dels prodigis
una viatge a l'Orient
un sac de paraules lluïdes
una certa seguretat en futurs domèstics
i un perquè del teu somriure
si no tornes també
II
passejar-nos
per la vella ciutat
buida fosca i freda
i amb tu sentir
que no hi ha platja d'agost
ni festa major que la iguali
III
n'ets conscient
que aquest any
les ginesteres floriran
a mitja asta
IV
per una paraula teva
un so de quotidiana vitalitat
d'aquells que ens dèiem a diari
sense arribar-los a escoltar
un "aquesta camisa és tacada"
"aquests pantalons no fan joc"
"has dormit bé"
"saps que t'estimo oi?"
qualsevol d'aquelles paraules
que em permeti'n reviure't
dir-te preguntar-te disculpar-me estimar-te de cos real
V
torna'm
torna un minut
un instant
com un petó fugisser
un moment que em confirmi
algun dels dubtes que em bleeixen
digues-me que ens vam entendre
que fórem feliços
i com ens en vam fer de feliços
VI
no sé trobar el tros de tardor
que ens acomiada
no veig l'hora de dilluns
que ens allunya
no entenc la resta de vida
que m'espera sense tu
no vull aprendre ni créixer
després de l'adéu
no sense un sí
que ens convisqui plegats i eterns
VII
potser no mereixes que et digui res però les paraules se m'escapen dels dits
m'enfilen les mans fins al muscle
per abraçar-te
no hi ha cap impossible
que ens faci possibles
no hi ha cap present
que buidi l'absència
no hi ha cap demà
que esmicoli la llàgrima d'ahir
ni un sola paraula
capaç d'exercir el dret d'amor
no hi ha cap espai on tu i jo
tornem al món
una rialla de colors
IX
em pertorba la distància infinita
que ens allunya
em crema la carícia que ja no ens estremeix
tinc tota la por possible
d'oblidar els petons certs
aquells que ens confirmaven
X
una pluja que eixampla la distància que ens distancia
un fred viu de matinades gebradores
un vent absurd que no sap contra qui bufa
unes nits que s'allarguen en silencis balbs
unes festes que s'omplen de falses llums
unes il·lusions de mainada pretesament màgiques
un escalf elèctric que no arriba al cor
unes capçades d'arbres despullats de primavera
tot això és el color del meu desembre
del meu desembre del dos mil catorze
