es va fer seu

es va fer seu
en adonar-se
que tot era previsible
que havia esgotat totes les espontaneïtats
que divertir-se l'atabalava
des llavors
que es va fer seu
l'infinit se'ls queda curt
les fronteres són de paper
i els somnis endeguen llurs projectes

1 d'octubre de 2017

tot és com una taca fosca
en un horitzó de ferro
hi ha una patina d'òxid
que empastifa les ànimes
el silenci esdevé irrespirable

sense ni mar ni blau ni peixos ni plata
t'obliguen a viure una vida
que a ningú no li cal viure

a l'altra vorera beneits panxuts
canvien cerveses de franc per insults
analfabets de llengua lleugera i alcohòlica
ni res ni ningú no ens respecta
vivim a l'època del blues de cotó

ens crèiem humans i érem seus
no volien humans ens volien seus
no érem res que no fos volgut per ells
no érem res

la tardor recent
de llevantades humides

vam albirar el món ample
vam saltar la tanca menuda
i vam fer via de llibertat
el nostre silenci
tenia lletra i música i colors
i va cridar més que el seu feixisme

tot era com una taca fosca
en un horitzó de ferro
hi havia una patina d'òxid
que empastifava les ànimes
el silenci esdevenia irrespirable

ara tot és llum
i el futur és nostre

cantant

de la bellesa plena vestida de mel
mirada blava de cel i transparència
mans destres de dits llargs i àgils
arpegiant tres guitarres en una
convertint el poema en cançó
que fa del crit d'altres la sang pròpia
i omple de llum els inferns de la terra

i jo saber-me espectador badoc
enamorar-me dels missatge clars 
de la cantant de mirades netes
les paraules dibuixen cançons 
que acompanyen totes les solituds
de tots els móns

demano als déus fer etern l'instant

enamorar-me de l'immens
que ix de tot cos perquè cap cos
no sap com contenir-los

aquest tampoc és el meu amor

en sóc fan o client atent i amatent
però he de seguir el viatge enlloc

sé que mai no sabré estimar
perquè no sabré estimar com tu

mai no és temps de temps

entre incendis i sequeres
desitjo la neu que em fa mans balbes

entre torbs i ventades
enyoro la calma canicular
de les implacables tardes d'estiu
les que fonen el pedrís
de totes les places majors
de les geografies coronades 
per construccions nobles

ballo el vol foll

ballo el vol foll del cor que em mena a tu
de la festa la rialla exagerada
cada vegada amb més tendresa que destresa
l'abraçada que ens refà de dubtes grisos

sóc nu de nit neta
m'estremeixen rosades d'olor de gessamí
la pell balba s'eriça i la tremolor eixorda el silenci
només dins meu
en l'espai que ressona dins del meu crani
fora el silenci segueix invencible
només el teu alenar suau et fa viva

clareja
el dia és nu i net
els cúmuls són casolans d'inofensiu cotó
desprenen arcs irisats com rialles
no hi haurà ni torbs ni llamps
ni vendavals de vàndals vents
tot és només perquè tu no obres la porta

i marxes sense esteles
com sempre has fet amb totes les meves pors

ànima de vidres trencats

l'ànima de vellut
esdevé de vidres trencats
em dalla el cor
m'esbudella des del cervell fins els testicles
veig en el racó superior
(ja tot és superior a mi)
com l'aranya em plany i em plora
li sé una mestratge en la cura dels seus
li demano
que em fili els trossos

em sargeixi els parracs
reconstrueixi el que pugui de mi
m'obligui a viure
ni que sigui un parell més de silencis

urnes lliures

I

la mentida cremà els vostres rostolls de zitzània
això i així és la vostra Espanya
la creieu immortal
i serà cendra en urnes lliures

II 

artificial com silenci de por
fals d'insults absurds i grolleria
grolleria i més grolleria
amenaces il·legals i roïnes
només Espanya de mort feixista
cendres en urnes lliures
ara ja som comiat de déus
hem perdut el sud per ser nord

III

vertigen d'ocell
peix de desert

tan impossible com Espanya de futur
herència eterna de feixisme
vuitcentista i decadent atàvic
si no voleu ser
nosaltres sí
nosaltres som urnes lliures
i no us farem ser el que no sou
ni permetrem que ens prohibiu ser

IV

romandre és tan desagradable
com innecessari
ara ja
som poble d'urnes lliures
i ales de llum
que ens envolen on les repúbliques
cobegen igualtats
on el nostre és l'himne que desterra el seu