bogeria

embogir-te en la nit
que la companyia et segueixi 

fins a on pugui
i et perdin a l'horitzó

on les veritats es confonen
on els ocells li fan l'amor a les papallones 

per procrear colors
on les campanes sonen esquellades

i cabres i vaques conviuen ritus sagrats

on les fresses de fàbriques i cotxes

sonen simfòniques.

i els crits histèrics dels que pateixen

fan orfeó.

i quan et creguin irreversiblament llunyana

els brollaràs en els cors

perquè els estimes

albada

omples l'albada 

amb la sensualitat justa 

per fer d'avui el millor dia de sempre

avui rere avui 

tots els avuis de sempre

boira

enfila't amb el somni
més a munt de la boira

mira el mar de núvols

que deixes als teus peus

a sobre

el cel blau intens sense excuses
amb vocació d'infinit

i un sol de testimoni

que tot ho transparenta

la bellesa hi és
fem per descobrir-la
el meu petó ja ho ha fet
i ara voleia per tu 

per posar-se

sobre tots els teus racons

nit

allargues la nit 

i la vetlles nua 

arrecerada amb flassades nòrdiques 

fora el vent atupa els pòrtics

i el gebre brilla en record dels estels

t'he deixat el petó al racó de la màrfega
té el meu pols i batega per tu

dallar-me

dallar-me per amor
lliurar-me greu

fer-me tendre
des de la ferida

recollir la teva carícia
per recosir-me
en la teva forma
trossos i pedaços
s'emmotllen de tu
per ser-te l'ésser
que et complementa

tornar a ser res
si no és amb tu

pans

del blat
     enfarinar-me
          enfarinar-te
                enfarinar-nos
tu i jo

del pa blanc
etern
del pa integral
nodridor
del pa d'àngel
consagrat
del pa d'or
ric

de tots els colors del pantone
de totes les mirades del panòptic
de totes les creences del panteisme
de totes les ufanors del panteó
tens tots els pans del món
i ja no tinc cap altre aliment possible

fugitius

aquell cel venjatiu
en responia els errors
amb pedres i llamps
la gent ens feia culpables
de totes les seves supersticions
vam pensar que ho érem
ens cercaven en cacera salvatge

per al sacrifici atàvic

vam fugir plegats pels camins del bosc
sense més bagatge que la por
vam deixar família
vam perdre amics
vam abandonar veïns

en ser de nit
se’ns van amagar tots els camins
corríem en cercles sense arribar enlloc
ens vam mirar vidriosos
vulnerables
ens vam aturar en abraçada desesperada
més d'esma que cansats

allà mateix ens vam plantar
per tornar a aprendre a viure
sense res més que nosaltres

vam fabricar recer i llar
vam aprendre conrear blats i fer-ne pans
descobríem sarments salvatges
de raïms aspres
els desàvem en terrisses tendres
en fèiem vins bíblics
teixíem robes primitives
per pudor i per abric
caçàvem animals maldestres
recollíem fruits i baies
omplíem rebost i pau

vam aprendre a viure plens

de nit bevíem el vi jove
taral·larejant records i cançons
sota la llum tremolosa del foc
vam aprendre a riure
a desenyorar el mons perduts
a gaudir-nos plens
a tapar dubtes amb petons
a acotxar les pors amb carícies

de tu vaig aprendre la bellesa 

amb tu vaig aprendre a viure-la